dilluns, 25 d’abril del 2016

Bruce Springsteen recorda Prince cantant 'Purple rain'

HOMENATGE SORPRESA

Bruce Springsteen recorda Prince cantant 'Purple rain'

El 'Boss' emociona el públic durant un concert a Nova York


  • EL PERIÓDICO / BARCELONA
Diumenge, 24 d'abril del 2016 - 12:40 CEST
Bruce Springsten és el 'Boss'. Un cap que es fa estimar per moltes coses. Entre altres, pel seu cor. I ho ha tornat a demostrar a Nova York, on ha recordat el desaparegut Prince en un concert de la seva gira al Barclays Center de Brooklyn.

El rocker ha interpretat 'Purple rain' amb l'E Street Band en una versió tan continguda com potent, amb un toc elèctric, quan el guitarrista Nils Lofgren ha abordat un punyent solo mentre a l'escenari els llums es tornaven de color púrpura.
Un dels moments emotius ha arribat quan Springsteen i la seva banda han corejat part de la cançó amb el públic. A l'acabar la peça, de poc més de sis minuts, Springsteen ha exclamat: "Prince, forever. God bless!" ('Sempre Prince. Déu et beneeixi').

Bruce Springsteen - PURPLE RAIN Tribute Prince (HD Brooklyn 2016)

1.300 roses fan la volta al món


Especial

1.300 roses fan la volta al món

La decoració de la façana de la Casa Batlló el dia de Sant Jordi no tan sols va congregar els barcelonins sinó que va tenir un impacte imprevist a les xarxes socials

1.300 roses fan la volta al món
CARLOS MONTA ES
Diumenge, 24 d'abril del 2016 - 22:02 CEST
EL PERIODICO                                           
Des d'aquells llunyans anys de les expedicions diplomaticocomercials de Jordi Pujol al Japó, el desig de donar a conèixer al món la diada de Sant Jordi i aconseguir que se celebri internacionalment ha viscut mil i un intents. L'últim d'ells, la invitació, aquest any, d'una vintena de llibreters i de periodistes internacionals per part del Diplocat, el consorci d'acció exterior vinculat a la Generalitat. Però cap d'ells ha aconseguit mai un impacte tan encertat com la iniciativa dels propietaris de la Casa Batlló de fer una cosa tan simple com omplir de roses els seus balcons i donar els beneficis de l'acció a la Fundació Arrels, amb la qual l'edifici de Gaudí va aconseguir convertir-se en la imatge del Sant Jordi del 2016 a Barcelona i al món.

Una sola imatge penjada divendres a Facebook ha sumat en 48 hores 3,5 milions de visualitzacions

Bé, de fet, la idea és simple, però la seva realització en un edifici Patrimoni de la Humanitat, de formes ondulades i en un dia de primavera amb risc de pluja, no ho va ser tant. Ni tampoc ho és aconseguir un ressò tal al carrer (en dues ocasions la Guàrdia Urbana va haver de tallar el passeig de Gràcia per l'aglomeració de vianants que volien fotografiar la façana) ni a les xarxes socials, amb 3,5 milions de visualitzacions a Facebook en tot el món i 62.000 'm'agrada' sols de la foto que van penjar en el seu perfil els gestors de l'espai, a més d'incomptables imatges a Instagram.
La 'comunity manager' de la Casa Batlló, Pilar Delgado, és qui ha treballat en una campanya de màrqueting cultural en les xarxes socials digna d'estudi. La recerca de suport d''influencers' va tenir un avantatge que va obrir moltes portes: "Que fos una acció solidària amb una entitat com la Fundació Arrels, que treballa amb les persones sense sostre va facilitar un suport total per part de tota la gent a qui ens vam dirigir", explica.

Una col·laboració clau va ser l'associació amb els organitzadors del Worldwide Instameet de Barcelona:. 500 instagramers ben connectats li van dedicar les seves fotos divendres. I utilitzar "totes les xarxes, les més conegudes, com Facebook, Twitter i Instagram, però també vídeos a Periscope amb la visita de l'actor Antony Anderson ('Blackish') o a Snapchat (l'última nena que va comprar una rosa, que era mexicana).



Treball en xarxes a part, queda el disseny de la façana, amb tan sols un mes de preparació i a càrrec de l'Agenda Hache. "Ha sigut l'encàrrec més mediàtic de la nostra petita agència, i ha tingut una repercussió que no esperàvem. També ha sigut el més difícil; és un edifici en què no es pot tocar pràcticament res", explica la seva copropietària, Berta Hausmann. La idea inicial de les flors de tela es va descartar: la pluja podia desbaratar-les. També era imperatiu que ni destenyissin (acabar amb la Casa Batllo plena de regalims vermells hauria sigut un desastre de dimensions imprevisibles) ni poguessin ferir un passejant en cas de caiguda.

Les flors no havien de destenyir ni pesar, així que

van ser modelades en porexpan

per Pep Ayora


La solució la va donar el responsable d'executar les 1.300 flors, el clown, impulsor del grup d'animació La Companyia i responsable de l'empresa Decorporex Pep Ayora. "Hem rebut missatges preguntant si són de ceràmica, però les flors són de porexpan amb pintura plàstica, que ni destenyeixen ni pesen". Així es van poder ajustar a balcons unes xarxes carregades de roses "amb brides que no podien ni rascar els balcons" i evitar qualsevol risc.
¿L'èxit de la Casa Batlló aquest any es convertirà en contagiós, i acabarà el passeig de Gràcia convertit en un concurs de façanes adornades, com ja va succeir arquitectònicament en la 'mansana de la discòrdia? "L'acció amb les roses té sentit a la Casa Batlló, plena d'elements que recorden la llegenda de Sant Jordi", diu Pilar Delgado. Bé, però no seria estrany que a la Pedrera ja estiguin pensant què faran l'any que ve...


divendres, 22 d’abril del 2016

Prince "Cream"

La façana de la Casa Batlló apareix coberta de roses

La façana de la Casa Batlló apareix coberta de roses

L'edifici de Gaudí acull per Sant Jordi la venda flors de roser a benefici de la fundació Arrels

Aquesta institució atén més de 900 persones sense casa que dormen als carrers de Barcelona

La façana de la Casa Batlló apareix coberta de roses
fnadeu gmail com 667618295
EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Divendres, 22 d'abril del 2016 - 10:45 CEST
Els balcons i la tribuna de la façana modernista de la Casa Batlló (passeig de Gràcia, 43, entre Consell de Cent i Aragó) llueixen un miler de grans roses des d'aquest divendres al matí fins dissabte, dia 23 d'abril. L'objectiu d'aquesta espectacular instal·lació artística de jardí vertical és recaptar fons per ajudar la fundació Arrels, que atén més de 900 persones sense casa que dormen als carrers de Barcelona.
Amb motiu de Sant Jordi, les dues institucions llancen la campanya #MésQueUnaRosa. L'acció culminarà dissabte a peu de carrer amb la donació per part de la Casa Batlló de 2016 roses a la Fundació Arrels, que es vendran a un preu voluntari davant aquest edifici modernista remodelat per Antonio Gaudí entre el 1904 i el 1906. Els beneficis s'invertiran a la causa #ningudormintalcarrer.
Arrels aprofitarà la jornada per presentar ‘Quince años en la calle’, llibre de Miguel Fuster, un artista barceloní que després de passar més d'una dècada dormint a la intempèrie ha recuperat la seva vida gràcies a l'esforç i la feina de l'equip de treballadors i voluntaris de la fundació. Avui, dibuixa, edita llibres i es dedica a fer xerrades de conscienciació en col·legis i instituts.
Als anys 70, Miguel Fuster era dibuixant professional de còmics romàntics. Poc temps després, la pèrdua de popularitat del gènere que cultivava, un fracàs sentimental, l'incendi del seu pis i el seu posterior desnonament van fer que acabés vivint al carrer. Allà va viure per les experiències que narra a 'Quince años en la calle'.
"He passat aquests anys de la meva vida extraviat pels carrers amb l'alcohol com a únic, encara que nefast, àngel custodi. Desposseït de tot, sense ni tan sols una cova per refugiar-me com tenen els animals, convertit en una ruïna gemegadora, gastat pels records, fa temps que va deixar de mortificar-me si sóc culpable o innocent. L'únic que no em van poder prendre al carrer és la meva obsessió per ser lliure, la vergonya i la por", explica l'autor en la presentació del seu llibre.
Arrels, per la seva part, lamenta la falta sensibilització social amb aquest col·lectiu. La fundació calcula que unes 3.000 persones estan sense casa a Barcelona i 900 d'elles dormen al carrer.
#MésQueUnaRosa també busca acostar als barcelonins la llegenda que amaga la Casa Batlló. “Al terrat, el llom del drac apareix amb la creu de quatre braços clavada, que simbolitza l'espasa triomfant de Sant Jordi. A l'últim pis hi ha un balcó en forma de flor que pertany a la princesa. I als pisos inferiors, se situen les restes de les víctimes del drac a través dels balcons en forma de calaveres i de les columnes de la tribuna amb silueta d'ossos”, considera un portaveu de la Casa Batlló.
TEMES

dilluns, 18 d’abril del 2016

Les cases museu afloren a Barcelona

Ciutadans
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Les cases museu afloren a Barcelona

L'interès turístic que desperta el modernisme incrementa les visites a vivendes creades a finals del segle XIX i a principis del XX

Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner són els arquitectes que sumen més pisos oberts al públic

  • Les cases museu afloren a Barcelona
JULIO CARBÓ
Una turista fotografia la Pedrera de Gaudí, la façana de la qual està registrada com a marca.
EL PERIODICO

CRISTINA SAVALL / BARCELONA
Diumenge, 17 d'abril del 2016 - 18:40 CEST
Aquests últims tres anys, han obert les portes diverses cases modernistes de Barcelona d’un gran valor patrimonial per la seva importància històrica i artística. La Torre Bellesguard, una de les primeres construccions d’Antoni Gaudí, va començar a acollir visites a finals del 2013. De Josep Puig i Cadafalch es pot accedir, des del 2014, al primer pis de la Casa Amatller, i des del febrer passat, a la planta noble i al terrat del Palau del Baró de Quadras, a la Diagonal. També va començar a acollir visites la Casa Lleó i Morera, obra de Lluís Domènech i Montaner, a partir del 2014, i més recentment la Casa Felip, amb autoria de Telm Fernández, i la Casa Rocamora, d’Eduard Maria Balcells. La majoria són vivendes privades que porten el nom dels propietaris que en van encarregar la construcció a finals del segle XIX o a principis del XX.

De Gaudí, aquest any, o a principis del que ve, se n’espera l’obertura de la Casa Vicens, del carrer de les Carolines, a Gràcia. D’aquí pocs mesos les úniques obres seves que estaran tancades al públic seran el col·legi de les Teresianes a Sant Gervasi i la Casa Calvet, del carrer de Casp, que fa més de 20 anys va transformar els despatxos i la sala de juntes d’una antiga empresa tèxtil en menjadors d’un restaurant.
Puig i Cadafalch també tindrà el seu protagonisme amb la inauguració d’un museu a la Casa de les Punxes, que està previst que obri les portes al juny. Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els arquitectes modernistes que més interès generen entre els turistes. Alguns fins i tot vénen expressament a la capital catalana per conèixer les seves obres.
Isabel Vallès i Laura Pastor són historiadores i fundadores de Cases Singulars, entitat cultural que organitza les visites en petits grups a una dotzena d’havitatges privats de clar interès arquitectònic i de difícil accés, entre elles les cases Felip i Rocamora. Elles busquen aquests llocs d’interès per explicar als visitants, tant locals com turistes, la història de la ciutat a través de les cases dels seus protagonistes. «I a través d’aquestes cases coneixem com era la societat, com vivien, a què es dedicaven els propietaris, qui les va construir i què van representar en el context de la ciutat», expliquen les historiadores.
Per a això dediquen gran part del seu temps a la investigació històrica. Així, durant els recorreguts per la Casa Lleó i Morera, expliquen detalls de la vida de l’hereu, Albert Lleó i Morera, nascut a Barcelona el 29 d’octubre de 1873. «Va estudiar i es va doctorar en Medicina i Cirurgia el 1902 a Madrid. Va dedicar la seva vida a la microbiologia i les anàlisis químiques, exercint de director del laboratori de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau», diuen, i esmenten la ciutat sanitària creada per Domènech i Montaner, ara Recinte Modernista de Sant Pau.
El preu de les entrades varia segons l’edifici, però sempre supera els 9 euros. El manteniment d’aquestes cases i el personal de seguretat i neteja que s’ha de contractar per obrir-les al públic n’encareix el manteniment. L’entrada més cara (22,5 euros), és la de la Casa Batlló, que recorda a la seva pàgina web que s’autofinança sense subvencions públiques o privades i per això agraeix la contribució econòmica dels visitants amb les entrades. «La direcció assumeix responsablement el desafiament de preservar la propietat com a Patrimoni Mundial en òptimes condicions per a futures generacions i assegurar la viabilitat de les visites culturals a llarg termini», diu.
Les úniques visites a cases privades amb valor arquitectònic que són gratuïtes tenen periodicitat anual. És el cap de setmana d’octubre de portes obertes en què participen més de 150 edificis de tota classe, forma i mesura. Aquesta iniciativa de l’associació 48h Open House Barcelona va atraure 50.660 visitants en la cinquena edició, el 2014.
Alguns centres cívics de la ciutat s’han instal·lat en residències emblemàtiques. És el cas de la Casa Elizalde, que va passar de ser domicili familiar a allotjar les oficines de l’empresa d’automòbils que portava el seu nom. El 1978 l’ajuntament la va incloure al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. I el 1981 va comprar la finca.



CASA BATLLÓ (Passeig de Gràcia, 43)

Un drac dorm sobre la teulada

Un gegantí drac amb escames tornassolades descansa a la teulada de la Casa Batlló. Antoni Gaudí el va remodelar entre el 1904 i el 1906. El recorregut comença per la planta noble amb grans finestrals, que va ser la residència de la família Batlló. Prossegueix pel celobert, les golfes, on es trobaven els trasters i safaretjos, el terrat i les mítiques xemeneies. Gaudí va dissenyar fins i tot les lletres de les portes de cada pis. L’entrada val 22,5 €. Obre cada dia.

LA PEDRERA (Passeig de Gràcia, 92)

L'onatge de pedra i de ferro forjat

Sempre hi ha turistes amb càmeres enfocant l’onatge de pedra calcària i ferro forjat de la façana de la Casa Milà (popularment, la Pedrera). És l’edifici civil de Gaudí més fotografiat i visitat, des que el 1987 es va obrir al públic el terrat on les ombres de les xemeneies es transformen en guerrers galàctics. Es va alçar entre 1906 i 1912 per encàrrec de l’industrial Pere Milà i la seva dona, Rosario Segimon. Obre cada dia. La visita costa 20,50 €.

CASA AMATLLER (Passeig de Gracia, 41)

La vivenda del xocolater aficionat a la fotografia

La vivenda que Josep Puig i Cadafalch va reformar entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de l’industrial xocolater Antoni Amatller és un dels escassos interiors modernistes que conserven el mobiliari, els sostres, el terra, les columnes, la decoració original i el simbolisme de principis del segle XX. Amatller era un gran aficionat a la fotografia i va retratar tots els racons de la casa, fet que va ajudar a la restauració. Entrada: 15 €. Tanca uns dies per Nadal.

CASA LLEÓ I MORERA (Passeig de Gràcia, 35)

Mosaics romans i cassetonats dignes d'admirar

Francesca Morera va encarregar el 1902 a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació d’un edifici construït el 1864 pel mestre d’obres Joaquim Sitjas. Les estances del pis principal de la Casa Lleó i Morera, amb espectaculars vistes al passeig de Gràcia, conserven els mosaics romans de Mario Maragaliano i Lluís Bru, escultures d’Eusebi Arnau, vitralls d’Antoni Rigalt i cassetonats dignes d’admirar, però no el mobiliari. Tanca els dilluns. Entrada: 15 €.

TORRE BELLESGUARD (Bellesguard, 16)

El castell ocult de Gaudí en la faldilla de Collserola

La Torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueres, és l’obra més incògnita de Gaudí. Construïda entre 1900 i 1909 a la falda de Collserola, és un dels pocs edificis del cèlebre arquitecte que segueix habitat pels seus propietaris, la família Guilera, que la va comprar el 1944. Gaudí va aprofitar els pocs elements de l’antiga fortalesa medieval de l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, per construir-la. Entrada 9 euros. Dilluns tanca.

PALAU BARÓ DE QUADRAS (Diagonal, 373)

Un terrat modernista per descobrir

El Palau Baró de Quadras és propietat des de 1970 de l’ajuntament, que el va reformar per albergar el Museu de la Música, que el 2001 es va traslladar a l’Auditori. Després va acollir Casa Àsia i des del 2013 és la seu de l’Institut Ramon Llull. L’edifici reformat entre 1904 i 1906 per Puig i Cadafalch forma part des del febrer de les rutes modernistes. Té una doble façana, una a Rosselló i l’altra a Diagonal, molt diferents. Visites amb reserva a 12 €.

CASA ROCAMORA (Ballester, 12)

La mansió del col·leccionista d'art


Aquest palauet isabelí situat al barri del Putxet i el Farró és fruit d’una reforma d’Eduard Maria Balcells el 1907. Vivenda i jardins pertanyien des de 1935 al mecenes Manuel Rocamora, que va reunir més de 4.000 peces de moda que va donar al Museu Tèxtil i d’Indumentària, ara al Disseny Hub. També va col·leccionar ceràmica d’Alcora, pintura, dibuix i escultura del XIX i el XX, com ara teles del seu amic Ramon Casas. Visita per 10 euros amb reserva.

PALAU GÜELL (Nou de la Rambla, 3)

El palau d'Eusebi Güell i la filla del marquès de Comillas


L’adinerat empresari, polític i burgès barceloní Eusebi Güell li va encarregar el 1885 a Gaudí una nova residència en un lloc pròxim a la Rambla, on viuria prop de 20 anys amb la seva dona, Isabel López, i els seus vuit fills. El Palau Güell es va construir amb fustes de caoba i els preciosos marbres que l’industrial portava amb els vaixells del seu sogre, el marquès de Comillas. Va ser el matrimoni més ric i influent de la Barcelona de finals del XIX. Entrada: 12 €.

EL PALAUET CASADES (Mallorca, 283)

La casa que alberga la gran biblioteca jurídica

El Palauet Casades és un edifici neoclàssic construït el 1883 pel mestre d’obres Antoni Serra. Va ser la residència de l’industrial tèxtil Pau Casades. De planta rectangular, la casa s’alça al voltant d’un pati central format per columnes de marbre. El 1923 el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) va adquirir el palauet, que des d’aleshores és la seva seu. Alberga la biblioteca jurídica privada més important d’Europa, amb 300.000 llibres. Visites concertades. 10 €.

CASA MUSEU GAUDÍ (Carmel, 23, al Parc Güell)

La residència de Gaudí en el parc Güell

La casa, projectada per Francesc Berenguer, deixeble de Gaudí, es va edificar entre 1904 i 1906. Va ser una de les poques que es va construir al parc Güell. Era un edifici pilot per animar els barcelonins a comprar parcel·les on aixecar les seves luxoses residències, i així tirar endavant la promoció immobiliària del parc. El 1906, Gaudí va comprar la casa i la va convertir en la seva residència. Només tanca l’1 de gener. Preu d’entrada a la casa museu: 5,50 €.

CASA fuster (Passeig de gràcia, 132)

La millor panoràmica del passeig de Gràcia

La Casa Fuster és obra de l’arquitecte Domènech i Monta-ner. La va realitzar el 1908 per encàrrec de Mariano Fuster, de l’alta societat mallorquina, que la va regalar a la seva dona, Consuelo Fabra i Puig, filla del marquès d’Alella. Des de la seva terrassa sobre els jardins de Salvador Espriu s’hi veu una panoràmica completa del passeig de Gràcia. El 2004 va obrir les portes com a hotel de luxe i va recuperar el Cafè Vienès de la dècada de 1940, amb columnes impressionants.



CASA FELIP (Ausiàs March, 20)

La façana amb tribunes i acolorides vidrieres

La Casa Felip és un edifici modernista amb tribunes construït el 1901 per l’arquitecte Telm Fernández i Janot (Barcelona, 1855-1926). El pis principal amb espectaculars vidrieres que es visita amb horari acordat és la seu de la Fundació Vila Casas. Va ser la residència de la família Felip, fins a la mort de la dona del propietari el 1935. El 1990 es va transformar en el club privat Cercle Condal. Visites comentades dilluns i divendres per 12 €.

LA CASA DE LES PUNXES (Diagonal‎, 416-420)

Torres cilíndriques per a la llegenda de Sant Jordi

La Casa Terrades, construïda per Puig i Cadafalch entre 1903 i 1905, és més coneguda com la Casa de les Punxes per les quatre torres cilíndriques que la coronen amb agulles còniques, a més de la torre principal amb cimbori. A la façana hi ha una placa de ceràmica que representa Sant Jordi matant el drac, amb la llegenda Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. La casa museu obrirà al juny amb un espai dedicat a Sant Jordi. 12,5 €.

CASA VICENS (Carrer de les Carolines, 18-24)

La finca d'estiueig del barri de Gràcia

Gaudí va acabar d’edificar la Casa Vicens el 1888, tot just llicenciat en Arquitectura. La torre d’estiueig de la família del corredor de borsa Manuel Vicens va ser el primer encàrrec que va rebre per aixecar una vivenda privada a Gràcia, quan encara era independent de Barcelona. El jardí i les quatre plantes de l’immoble, de 1.200 metres quadrats, es troben en la fase final d’obres per obrir aquest mateix any o a començament del 2017 com a casa museu.








TEMES

dijous, 14 d’abril del 2016

La Sagrada Família es blinda - La Sagrada Família segella l'entorn amb una tanca de 2,5 metres d'altura

La Sagrada Família es blinda - La Sagrada Família segella l'entorn amb una tanca de 2,5 metres d'altura

El temple canvia el forjat actual per una malla metàl·lica per augmentar la seguretat del recinte

Els residents a la zona critiquen que se separi encara més l'espai privat del públic

La Sagrada Família segella l'entorn amb una tanca de 2,5 metres d'altura
JOSEP GARCIA
EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / CARMEN JANÉ / BARCELONA
Dimecres, 13 d'abril del 2016 - 20:58 CEST
El patronat de la Sagrada Família blindarà el perímetre del temple amb una tanca metàl·lica de 2,5 metres d’altura que envoltarà tota la construcció i que la protegirà d’accessos no desitjats. El tancament ja s’ha començat a construir en el tram del carrer de Provença i es preveu que estigui acabat a finals d’aquest any en una llarga operació que inclou diferents fases. L’objectiu, segons han informat fonts del temple, que desvinculen l’adopció de la nova mesura de protecció de l’amenaça del terrorisme gihadista, és preservar i augmentar la seguretat dels visitants i també la dels mateixos treballadors del recinte religiós i monumental, que rep cada any uns quatre milions de visitants.
El gran temple que va projectar l’arquitecte Antoni Gaudí està protegit actualment, en certs trams, per un forjat d’estil modernista de vares molt àmplies que permet passar tranquil·lament un braç de costat a costat. Només a la part de l’absis existeix una trama semblant a la que s’està començant a instal·lar ara.
Les obres del carrer de la Marina començaran pel punt d’informació i les taquilles, i conclouran a l’edifici de les escoles parroquials a finals de juny, quan el curs escolar ja s’hagi acabat. La intenció és que tot el procés no afecti el flux de visitants, que augmenta coincidint amb el bon temps.

UNA TRAMA DE METALL

La nova protecció consisteix en una trama de metall expandit que tècnicament rep el nom de deployé i que es fa servir, com a mètode de protecció, en recintes industrials, domèstics i escolars, o en automoció. La trama té diferents dissenys de malla, segons les dimensions i la forma dels forats. La que s’està col·locant a la Sagrada Família és de ferro i no permet ni l’escalada ni tampoc el pas d’objectes més enllà d’un cable. Tampoc hi entra una mà, com passava fins ara.
I és que la junta eclesiàstica que dirigeix la construcció de la basílica, que es finança a través de les donacions i la venda d’entrades, es pren molt seriosament la seguretat del recinte, tot i no haver rebut amenaces expresses. A la web del temple s’avisa que «el visitant serà sotmès al control de bosses, motxilles, equipatges i efectes personals».
En cas que es detecti un objecte prohibit, aquest pot ser requisat fins a la sortida o es pot denegar l’accés del visitant al recinte. I es prohibeix explícitament «la celebració d’actes reivindicatius» a l’interior del perímetre.

REDUCCIÓ DE LA VISIBILITAT

La nova reixa, recomanada per una companyia especialitzada en seguretat, evitarà que un visitant que hagués accedit al recinte amb les seves pertinences controlades pugui rebre nous objectes d’altres persones situades a l’exterior. La trama metàl·lica és més opaca i resta bona part de la visibilitat que actualment té l’edifici des de l’exterior, una queixa que ja han expressat alguns veïns.
«És separar encara més l’espai privat de l’espai públic i fomentar l’aïllament de l’edifici», explica Joan Balanyac, membre de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família. «Hi ha molta gent que es fa la foto des de fora del temple, i això ho posa més difícil», afegeix.

ENDERROCAR MURS

En altres punts de la ciutat, com al Camp Nou, a les Corts, o a l’illa de cases del Seminari Conciliar, a l’Eixample, s’ha intentat que les tanques de seguretat afectessin el mínim possible la visibilitat del recinte que protegien. En el cas del Seminari, es van derruir els antics murs de pedra per incorporar-hi un forjat de disseny i mostrar així els jardins.
Les obres per erigir la nova protecció de la Sagrada Família obliguen a ocupar un metre de la vorera d’ús públic, cosa que dificulta encara més la mobilitat dels vianants, especialment durant els mesos de gran afluència de turistes.
El canvi de la tanca ha comptat amb el beneplàcit de l’Ajuntament de Barcelona. Des del consistori afirmen que la junta del temple catòlic els va comunicar el començament de les obres i que l’afectació a la via pública ha sigut coordinada amb l’ajuntament.

dimarts, 12 d’abril del 2016

Un home despullat es cola a la Sagrada Família

INCIDENT A LA BASÍLICA

Un home despullat es cola a la Sagrada Família

Els guàrdies de seguretat el van reduir i el van tapar amb una

manta dins del temple

Un home despullat es cola a la Sagrada Família

CRISTINA SAVALL / BARCELONA
EL PERIODICO
Dimarts, 12 d'abril del 2016 - 12:51 CEST
Un home es va despullar diumenge al matí davant la façana del Naixement del carrer Marina, va començar a córrer cap a l'entrada de la Sagrada Família i va aconseguir burlar el control d'accés fins a arribar a l'interior del temple. Allà va ser reduït i tapat amb una manta per tres guàrdies de seguretat.
El protagonista del succés és un ciutadà francès que estava fora de control, presumptament sota els efectes d'estupefaents. "El personal de seguretat va reaccionar ràpidament, el va reduir i el va posar a disposició dels Mossos. En pocs minuts l'individu va ser atès pels serveis sanitaris i traslladat en ambulància a un centre hospitalari", explica un portaveu de la Sagrada Família.
Testimonis presencials consideren que l'home es va poder colar d'aquesta manera perquè els diumenges aquest tram del carrer de Marina es converteix en zona de vianants i els espectacles al carrer van captar l'atenció dels vianants, de manera que gairebé ningú es va adonar que un home es despullava a la vorera.
"Almenys, era evident que no portava cap arma", comenta un dels visitants que eren dins del temple. La direcció de la basílica assegura que destina molts mitjans a la seguretat i que està revisant els fets per evitar que tornin a passar.