Barcelona: Sagrada Família

 

 

​La Sagrada Família arriba als 100 metres d'alçària i encara la recta final de les obres

La basílica començarà a alçar la Torre de Jesucrist, de 172, 5 metres, abans d'acabar l'any

per Redacció, 20 de setembre de 2018 a les 13:30 |

Base de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família | ACN

La Sagrada Família manté l'horitzó del 2026 com a data prevista de finalització de les seves obres. Enguany ha conclòs la Façana de la Passió i els treballs se centren en les sis torres centrals del temple, les quatre dels evangelistes arribant (aixecades ja fins a 90 metres), la de la Mare De Déu, que ja s'enlaira 100 dels 138 metres que acabarà tenint i, finalment, la Torre de Jesucrist.

Aquesta, que és la torre central i més alta del temple (172,5 metres d'alçària) començarà a créixer abans d'acabar l'any des de la seva base (a 85 metres d'alçària) amb el primer nivell dels 12 que tindrà.

La Sagrada Família ha fet balanç aquest divendres de l'evolució de les obres al temple, la data de finalització prevista de les quals es manté en l'any 2026. La basílica haurà invertit a final d'any 50 milions d'euros (els mateixos que ha pressupostat per l'any vinent) en diversos fronts de treball. D'una banda, la culminació de la Façana de la Passió, el passat mes de juliol. Durant aquest any s'han completat els elements del pòrtic superior amb la col·locació de l'escena del sepulcre buit darrere de les columnes centrals, i de la creu gloriosa a l'acroteri central.

Entre la base del finestral d'aquesta façana i el mur dels profetes del pòrtic superior, a més, s'ha representat l'hort en què, segon l'Evangeli, es va enterrar Jesucrist, així com una pedrera abandonada, lloc en què es va excavar el sepulcre.

Les torres centrals

El gruix de les obres es concentra ara en aixecar les sis torres centrals del temple. Les quatre torres dels evangelistes, així com la de la Mare de Déu ja fa mesos que van creixent, aquesta última de forma visible perquè no té una bastida exterior. A hores d'ara, les torres dels evangelistes arriben als 90 metres i en els darrers mesos s'han col·locat els quatre ponts que les connecten amb la torre de Jesucrist. Quant a la torre de la Mare de Déu, es troba en el nivell 13 dels 19 que tindrà, i està a tocar dels 100 metres.

La junta constructora del temple preveu que la construcció de les sis torres finalitzarà l'any 2022. Això inclou la torre de Jesucrist, la més alta i imponent de totes, que és previst que comenci a aixecar-se abans d'acabar l'any, amb un primer panell de 5 metres d'alçada dels 12 que l'acabaran sostenint.

Durant els darrers mesos, l'equip d'arquitectes del temple, liderats per Jordi Faulí, han estat treballant en el disseny de l'interior de la Torre. Des de la mateixa base de la torre, Faulí ha explicat que en el primer nivell hi haurà una representació de 12 escenes evangèliques "i d'allà en amunt, una representació artística de l'univers que tindrà en compte els coneixements actuals sobre la formació de l'univers, i els colors de la creació considerant la situació de la torre en relació a les diverses façanes del temple", segons ha detallat.

"Gaudí plantejava uns pisos aquí dintre", ha dit Faulí, assumint que no respectaran aquest disseny original. L'estructura que s'aplicarà generarà espais lliures on podran accedir els visitants. La torre, de 172,5 metres d'alçada estarà formada exteriorment per dotze paraboloides de finestres triangulars. A l'interior, un primer espai de 60 metres d'alçada tindrà un nucli d'escala de caragol de pedra al centre de la qual se situarà un ascensor amb tancament de vidre que permetrà pujar fins a la base de la creu que coronarà la torre.

Llicència i façana de la Glòria

El principal escull per a la finalització de les obres de la Sagrada Família es troba en la culminació de la Façana de la Glòria, tal com la va pensar Antoni Gaudí. És a dir, el projecte d'ampliació i construcció d'una escalinata que naixeria a la mateixa façana i que hauria d'arribar fins a l'avinguda Diagonal.

Des de fa dos anys la Junta constructora de la basílica i l'Ajuntament de Barcelona negocien, en grups de treball quinzenals, un Pla Especial per trobar l'encaix entre el projecte original que defensa el temple i les implicacions urbanístiques i veïnals de dur a terme una operació d'aquest nivell.

El president delegat de la junta constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha assegurat aquest dijous que les dues parts estan "finalitzant els darrers serrells" d'un pla que "donarà accés a la regularització de la llicència d'obres del temple de la Sagrada Família". "La nostra il·lusió seria que fos a finals d'anys", ha desitjat Camps.

Sobre les implicacions de tirar endavant el projecte (expropiació dels pisos de l'illa de l'Eixample que quedaria afectada), Camps ha manifestat que desconeix "si es fan i com es faran", però que en tot cas és una "decisió municipal". Des de la junta mantenen, no obstant això, que com a "hereus del projecte d'Antoni Gaudí, els tractes amb l'Ajuntament s'encaren a portar a terme el projecte d'Antoni Gaudí, amb les matisacions que l'administració cregui convenient".

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

JORNADES DE PORTES OBERTES

Així serà l'ascensor transparent que pujarà al cim de la Sagrada Família

Aquest octubre es començarà a construir la torre de Jesús, la més gran del temple, amb 172,5 metres d'altura i un mirador a 144 metres

Ernest Alós
Barcelona - Dijous, 20/09/2018 | Actualitzat a les 21:04 CEST

EL PERIODICO 

   

La Sagrada Família és un temple expiatori i una basílica menor. També és una obra d’art patrimoni de la humanitat (fins a quin punt és obra de Gaudí, neogaudiniana o traïció al seu llegat ja és qüestió d’opinions). I, també, l’atracció turística més gran de Barcelona. En els dos extrems d’aquest ventall se situen les dues grans novetats presentades avui per la junta constructora de la Sagrada Família. Un apartat jardí amagat, a dalt, darrere la façana de la Passió, que servirà per a la reflexió i la pregària, i el Dragon Khan, l’Space Mountain, el Top of the Rock, el Planetari del temple: l’ascensor trasparent que ascendirà 60 metres per l’interior de la gran torre central, la de Jesucrist, fins a un mirador situat a 144 metres d’altura.
Amb motiu de les jornades de portes obertes de la Mercè, que 30.000 barcelonins han obtingut en un sorteig entrades gratis de divendres a diumenge, el president delegat de la junta constructora, Esteve Camps, i l’arquitecte director, Jordi Faulí, han mostrat el gran projecte dels pròxims quatre anys: aquesta tardor es començarà a aixecar la torre de Jesucrist, que hauria d’estar finalitzada el 2022, igual que les quatre torres dels evangelistes que la flanquejaran, amb la col·locació de la creu que presidirà l’‘skyline’ de Barcelona i assolirà un màxim de 172,5 metres d’altura. El primer pas serà la col·locació del primer plafó exterior de la torre, de 5 metres d’altura, aquest octubre.

PUBLICIDAD

inRead invented by Teads

Amb el  70% del temple construït i l’horitzó del 2026, centenari de la mort de Gaudí,  per finalitzar l’edifici (incloent-hi la façana del carrer Mallorca, però no els elements decoratius), en l’actualitat ja està llesta la base de la torre, a 85 metres d’altura (on avui s’ha iniciat la visita d’obres anual), envoltada ja dels inicis de les quatre torres dels evangelistes i la de la Mare de Déu (que assoleixen ja entre els 90 metres de les primeres i els 99,85 d’aquesta última, encara per sota dels 112 de les torres dels apòstols de les façanes, que aviat deixaran de ser el punt més alt construït). A la torre de la Mare de Déu ja li falta poc per arribar als 138 metres fixats després que el cardenal Lluís Martínez Sistach corregís teològicament Gaudí (podria veure’s també com un gest en clau de gènere): el projecte de l’arquitecte preveia que fos una mica més baixa que les torres dels evangelistes, però finalment les haurà de superar per tres metres.

La base de la torre de Jesucrist, a la Sagrada Família, avui, amb una maqueta del projecte del temple finalitzat /JOAN CORTADELLAS

Però més enllà del visitable amb casc i armilla reflectora, la sorpresa han sigut les imatges que mostren com serà l’interior de la torre de Jesucrist. Un espai interior buit de 60 metres d’altura en el centre del qual s’elevarà una estructura, una torre dins d’una torre, com l’agulla de l’interior d’un castell, recorreguda per una escala espiral i un ascensor diàfan que arribarà fins als 138 metres d’altura, des d’on es podrà pujar a peu fins a una plataforma amb vista a 144 metres d’altura. Un mirador (amb finestres, res de terrasses com les de l’Empire State o Sant Pere del Vaticà) a sota de la gran creu que coronarà l’obra. Creu, a l’interior de la qual uns quants elegits, per motius d’aforament, podran accedir, a una altura de 165 metres.
L’interior de la torre estarà decorat amb vitralls i ceràmiques que interpretaran artísticament la creació i expansió del firmament i l’univers, amb tons blancs a dalt (en al·lusió tant al 'i es va fer la llum’ com al big-bang; ciència i fe no tenen perquè estar barallades) i colors diversos que aniran apareixent progressivament en les cotes més baixes, igual com l’univers es va diversificar, més un llaç que farà al·lusió a la Via Láctea, coloms que remetran a l’Esperit Sant i una dotzena d’escenes evangèliques a la base, un vestíbul circular al qual s’arribarà a través d’un pont des de la torre de Lucas, a la qual s’accedirà per un altre ascensor.

L’interior futur de la torre de Jesucrist / FUNDACIÓ JUNTA CONSTRUCTORA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

A la Sagrada Família, després del reinici de les obres el 1954 és difícil distingir què és d’Antoni Gaudí, què una extrapolació dels seus fragmentaris dissenys i què una creació dels arquitectes que han seguit la seva obra. Respecte a la torre de Jesucrist, precisa Jordi Faulí, el perfil de la torre i del seu coronament no ofereixen dubtes. La superfície reprodueix el model de la sagristia, definida clarament en un model de guix de Gaudí. I quant a l’interior: en els plànols de Gaudí no hi havia res i tot i que llavors la torre possiblement no es plantejaria com a visitable, “alguna cosa s’havia de fer per omplir aquest forat negre dels plànols. El pilar central amb ascensor i escala podria interpretar-se, com la resta del temple, en clau d’al·legoria evangèlica: en aquest cas, el del versicle ‘Jo soc el camí, la veritat i la vida'.

L’hort de Josep d’Arimatea, rere la façana de la Passió. / JOAN CORTADELLAS

Als antípodes de l’espectacularitat de la que promet convertir-se en una de les visites obligades del turisme a Barcelona, l’hort que s’ha situat darrere la façana de la Passió, finalitzada aquest estiu amb una creu triomfal , un lleó i un be que van substituir uns desafortunats predecessors  i el sepulcre buit després de la resurrecció. Invisible des del carrer, l’espai situat entre la façana, amb el sepulcre, i les torres, s’ha convertit en l’única terrassa enjardinada del temple, amb unes petites grades i una construcció reminiscent d’una pedrera abandonada amb vegetació que brolla de les seves esquerdes i que recorda l’hort al peu del Gòlgota, en el qual Josep d’Arimatea tenia el sepulcre en què va enterrar Jesús. Un racó apartat, aïllat, en què es veu la creu i el Jesús ressuscitat si es mira cap amunt, destinat a petites reunions de grups de pregària.
Després del petitíssim descens del nombre de visitants registrat el 2017, que va arribar després de nou mesos de rècord, van acabar passant dels 4.561.848 del 2016 a 4.527.427 després dels atemptats de l’estiu i la caiguda de l’afluència turística després dels disturbis de l’octubre, però també l’obertura de les misses internacionals, sense entrada, a les 9 del matí dels diumenges i festius, Esteve Camps ha avançat que durant els últims quatre mesos el nombre de visitants s’ha recuperat, fent possible, però encara sense poder-ho assegurar, que el 2018 no es tanqui amb una nova caiguda.
Un flux de fins a 15.000 visitants diaris, que és el que permet els 80 milions d’euros de pressupost anual, 50 dels quals dedicats a les obres, i del sosteniment del qual depèn l’acabament de les obres. Per cert, malgrat el mite del visitant japonès, són els italians (10% dels visitants) els més gaudinians, seguits molt de prop dels turistes dels EUA (9,7%), els francesos (9,2%), els britànics (7%) i els alemanys (6,2%).

Veïns encara en suspens

D’altra banda, Camps també ha assegurat que espera haver tancat amb l’Ajuntament de Barcelona, abans de final d’any, l’acord d’un nou pla especial del temple que permeti regularitzar la llicència d’obres (i que inclourà el pagament dels impostos i taxes que corresponguin). Sobre si això inclourà el desallotjament de les vivendes que bloquegen la versió de màxims del projecte de Gaudí, amb escalinata oberta a través del carrer de Mallorca en direcció a la Diagonal, el president delegat de la junta no s’ha volgut pronunciar, més enllà d’afirmar que els responsables del temple s’erigeixen en defensors i hereus del projecte de Gaudí i de descarregar tota la responsabilitat sobre possibles expropiacions per part de l’ajuntament. La data del 2026 es podrà complir, independentment del que s’acordi sobre el solar adjunt, la construcció en vertical de la façana de la Glòria, al carrer Mallorca, ha afirmat. Tot i que la iconografia establerta per Gaudí, la plasmació de la qual no s’encarregarà a un únic artista, està encara en estudi: teòlegs com Arnau Puig, Joan Galtés i Francesc Torralba l’hauran d’interpretar, ja que ni les virtuts teologals, ni l’infern, ni els llimbs, ni el purgatori, ha deixat clar el Papa Francesc, són ja el que eren en temps.
Per la seva banda, fonts municipals apunten que "la Sagrada Família i l’Ajuntament de Barcelona treballen per arribar pròximament a un acord per a la redacció d’un pla especial que serveixi per tramitar la llicència d’obres de la basílica segons el projecte d’Antoni Gaudí". Les dues institucions, recorden les mateixes fonts, "fa dos anys que treballen en aquest projecte des d’un diàleg obert i transparent, amb la voluntat de garantir l’encaix del projecte en el seu entorn més immediat i tenir en compte els efectes que genera l’activitat del temple".

Temes: Antoni Gaudí Sagrada Família

A CORRE-CUITA. (39 a).- Un 11 de setembre que tenia de ser diferent.-Uns dies abans de l'11S18.

Articles del Víctor

 

01-10.09.18

A CORRE-CUITA. (39 a).

Un 11 de setembre que tenia de ser diferent.-Uns dies abans de l'11S18. 

Tots els 11 de setembre, per a mi, són especials, però aquest és més especials que els altres per tot el que va passar. Començo, l'escrit amb el “deja vu”, que ho he fet manta vegada, ho faig el primer de setembre, quan ens manca just un més per un any del gloriós primer d'octubre, i s'han començat ha preparar, les llistes d'inscrits als diferents 37 trams que consta la mani estàtica d'enguany,- i que està previst que sigui una gran onada coral-lina, (diuen que hi ha 170.000 inscrits),les samarretes que s'han fet a Catalunya, i color corall, com les brides de les urnes de l'1-O, porta per lema “Fem la República Catalana” (ja venudes unes 180.000), els autocars per traslladar als manifestants,( són uns 650) .etc. Però sobretot s'esmolen les goles, les neurones i les ànimes per omplir, com es vol enguany la Diagonal, del Palau Reial i la plaça de les Glories, per reivindicar un any més, tristament, les nostres llibertats, i aquesta vegada amb un valor afegits que són la reivindicació de la llibertat dels Presos Polítics i el retorn dels exiliats, i un munt de coses més.

Com creix la participació.

Per altra banda ens diuen que la participació és semblant a la de l'any passat, partint d'indicadors com els inscrits, la venda de samarretes, i el lloguer d'autocars, que sembla funcionar millor que anys enrera, però ho volem comprovar en aquests dies, com: Som el dilluns 3 de setembre, amb uns 200.000 inscrits als diferents trams de la Diagonal,les samarretes venudes unes 220.000, i els autocars contractats arriben a 800.etc.“Com sempre la gent ens anem apuntant a darrera hora i és el que hom ha fet aquest dimarts dia 4 a la tarda, quan anà al local de l'ANC de Sant Pere de Ribes per apuntar-me a l'autocar, i m'apunto per les samarretes que les tindran dissabte que bé”. El Divendres 7 les xifres són segons la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie: més de 350.000 inscrits, omplint els 37 trams així: 9 trams amb ocupació mitjana; 22 trams amb ocupació alta; 6 trams amb ocupació gairebé plena i un tram ple. La Presidenta de l'ANC va explicar aquest divendres que tenen 1.200 autocars contractats i s'han venut unes 250.000 samarretes. “Per això s'ha mostrat esperançada que l'assistència a la manifestació serà superior a les inscripcions”. “Passades les 12 del matí de dissabte 8 de setembre m'arribo de nou al local de l'ANC de Ribes a recollir les samarretes, i sí puntuals les tenen, “com il faut”, i un amic de l'entitat em comenta que segurament hi haurà uns 6 o 7 autocars, deunidó, oi?”, el mateix dissabte 8 ens arriba que s'ha superat la xifra d’inscrits de l’any passat, són més de 400.000, i dos dies abans de l’Onze de Setembre, són 1.350 autocars contractats,- amb feines per trobar-ne més- ,les samarretes venudes són 260.000, segons l'ANC, i dels 37 trams ja n'hi ha 9 de plens, i els vint-i-un restants són quasi plens i 7 amb l'ocupació molt alta.

En sentit contrari aquest diumenge s’han manifestat a Barcelona unes 2.000 persones (segons la Guàrdia Urbana) per l’avinguda del Paral·lel sota el lema “No als pactes ni amb terroristes ni amb separatistes”. Convocada per l’empresari immobiliari i antic guàrdia civil Juan Manuel Opazo amb suport del partit ultradretà Vox, i una seixantena d’associacions i moviments com Convivència Cívica Catalana, l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, Empresaris de Catalunya o Somatemps, una mobilització, amb autocars vinguts de 30 ciutats d’arreu de l’Estat, com Alacant, Màlaga, Bilbao o Valladolid, etc. Ha acabat a l’avinguda María Cristina, amb parlaments demanant al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no negociï “amb separatistes” i convoqui eleccions.

Però que sàpiguen que venim de lluny.

De tot això, hom és pregunta?. Fa anys i panys que la gent ens mobilitzem com possessos, fidels a una causa que amb una mica de sort i sí els astres ens són propicis farem quelcom més per alliberar el país. Malgrat que els Unionistes recalcitra'ns creguin, diguin o pretenguin que ho fem per dividir Catalunya, direm que mirin temps endarrere, els anys 1976-1977, quan podríem dir que després del franquisme, i el país estàvem a les beceroles, ja cridarem: “Llibertat, Amnistia i Estat d'Autonomia”, i fórem més d'un milió, i no eren ni de bon tros les primeres celebracions de la Diada Nacional de Catalunya. Però si volem anar molt més endarrere, anem a l'11 de setembre del 1924, farà 94 anys, quan el govern d'un altre dictador espanyol, en Primo de Rivera, per evitar la celebració de la Diada, va fer tancar les esglésies de Barcelona.( Llavors els actes de la Diada, les ofrenes al monument a Rafael Casanova o els actes al Fossar de les Moreres estaven prohibits, com 15 anys després i durà més de quaranta anys , per obra d'un altre dictador,- que en ple segle XXI, sembla que encara no ha desaparegut del tot-, però es feien misses pels morts del 1714). Una d'aquestes esglésies, és la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, al mig del Barri Gòtic a la plaça del mateix nom, prop de la Plaça Sant Jaume. Església de les més antigues de Barcelona, feta damunt d'una romànica desapareguda i l'edifici actual és del segle XIV, d'estil gòtic i un interior amb una ossera del 1714.

L'Onze de Setembre de 1924, d'Antoni Gaudí.

Doncs sí, concretament en aquesta església, dels Sants Just i Pastor, és on l'Onze de Setembre de 1924, el nostre gran arquitecte Antoni Gaudí (Ara fa 94 anys) fou detingut per parlar en català a un policia i voler entrar a l'església, ús resumim els fets, extrets del llibre: Crexell, Joan. “Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924” p.17-19. Serra d'or, setembre 1987, i així van ocorre : “Passaven de les vuit del matí quan es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tractà d’entrar a l’església. El policia el deturà preguntant-li: —¿Dónde va Vd.? , —Vaig a missa. —No se puede pasar. —Doncs jo passaré. —¡Vd. no pasará! —i el policia l’agafa pel braç. —Per què m’agafa pel braç, vostè? —Siga Vd.

Un tal Sr. Valls, que era present, intervé a favor del Sr. Gaudí, els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. El policia al presentar els detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, i en Gaudí contesta: —Mentida, jo no he insultat ningú. —Cállese Vd. —Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.—Cállese Vd. y siéntese. Quatre policies estant presents: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el qual pregunta i un mirant com l’altre escrivia, i continuen: —¿Cómo se Ilama Vd.? —Antoni Gaudí.—¿Qué edad tiene Vd.? —71 anys. —¿Qué profesión? —Arquitecte. —Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano… ( i ja hi van ser)—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua. —¿Cómo se llamaba su padre? —Francesc Gaudí. —¿Qué es eso de Francesc?. Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí: —¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino! —Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua… —Si Vd. no fuese viejo… —No m’insultin, que no hi tenen dret.” En definitiva Gaudí va ser insultat i detingut. Ja a comissaria, en presència d'un conegut seu (el senyor Valls, l'home que ho relataria tot), els insults i les amenaces pujaren de to: “¡Si usted no fuese un viejo le rompería la cara, sinvergüenza, cochino!”. Fou acusat d'insults i multat, però Gaudí es va mantenir digne i lleial a la llengua i parlà en català a la policia. Els policies intentaren, inútilment, que parlés en castellà.”

 

I això, o una cosa semblant, ho feia Antoni Gaudí, un 11 de setembre de fa 94 anys, recordem-ho sempre.

Continuarà tot plegat.

Sí que ho he fet A CORRE-CUITA, però com heu-ho vist dia per dia amb paciència. Visca Catalunya Lliure!

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com