diumenge, 27 d’octubre del 2019
dijous, 17 d’octubre del 2019
18-O, VAGA GENERAL
17.10.19
18-O,
VAGA GENERAL
EL BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS, s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als Presos Polítics i Exiliats, entre altres.
Víctor Lluelles i
Cardona
divendres, 4 d’octubre del 2019
La Setmana d’Artesania homenatja el llegat de Gaudí amb més de cent activitats per tot Catalunya
El Nacional
BRANDED CONTENT
La Setmana d’Artesania homenatja el llegat de Gaudí amb més de cent activitats per tot Catalunya
El NacionalBarcelona. Divendres, 4 d'octubre de 2019
3 minuts
Sota el lema “artesania divina”, la Generalitat, a través d’Artesania
Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM),
impulsa per vuitè any consecutiu la celebració de la Setmana d’Artesania de Catalunya,
que tindrà lloc la setmana que ve, entre el 7 i el 13 d’octubre, amb un
extens programa d’activitats a Barcelona i arreu del territori català.
La Setmana d’Artesania de Catalunya és una iniciativa en què, a través de la divulgació, el coneixement i la participació, es vol fomentar els valors culturals i socials de l’artesania, la seva presència i coneixement tant a Catalunya com a l’exterior, promoure el talent i la creativitat, alhora que potenciar la professionalització i comercialització del sector.
Comissariada per Artesania Catalunya i el gestor cultural especialitzat en l’àmbit artesanal i audiovisual David Hierro, s’ha comptat amb la col·laboració del prestigiós festival d’audiovisuals sobre artesania de Londres, Real to Reel: The Craft Film Festival; de l’entitat de referència en la promoció de les empreses espanyoles artesanes, FUNDESARTE; de l’associació de professionals de tallers artesans d’àmbit estatal, Oficio&Arte; de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, del doctor en Història de l’Art, cineasta i membre de l’A-FAD Jesús-Ángel Prieto, i del Barcelona Fashion Film Festival.
El dissabte dia 12 a la plaça del Pi del barri Gòtic de Barcelona, Pau Jurado i Llorenç Guàrdia, guanyadors del Premi de Talent Emergent 2018 de la Generalitat, realitzaran la performance de la #tecnoaranya, una escultura cinètica motoritzada que recrea els personatges de mercaders ambulants.
Per consultar més activitats de la Setmana d’Artesania de Catalunya:
http://www.setmanaartesaniacatalunya.cat/
La VIII edició se celebrarà la setmana vinent i per primera vegada compta amb una mostra internacional audiovisual dedicada als artesans
La Setmana d’Artesania de Catalunya és una iniciativa en què, a través de la divulgació, el coneixement i la participació, es vol fomentar els valors culturals i socials de l’artesania, la seva presència i coneixement tant a Catalunya com a l’exterior, promoure el talent i la creativitat, alhora que potenciar la professionalització i comercialització del sector.
I Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania
La mostra inclou en aquesta edició algunes novetats importants, com és la celebració de la I Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania que projectarà al MACBA una selecció de 12 peces nacionals i internacionals, formada per curtmetratges de ficció, animació, videoclips, videocreacions, spots i documentals, per tal de posar en valor l’artesà i la seva obra. Dues de les peces són inèdites, els documentals Smithsonian Folklife Festival: the catalan craftventure i Hand on glass.Comissariada per Artesania Catalunya i el gestor cultural especialitzat en l’àmbit artesanal i audiovisual David Hierro, s’ha comptat amb la col·laboració del prestigiós festival d’audiovisuals sobre artesania de Londres, Real to Reel: The Craft Film Festival; de l’entitat de referència en la promoció de les empreses espanyoles artesanes, FUNDESARTE; de l’associació de professionals de tallers artesans d’àmbit estatal, Oficio&Arte; de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, del doctor en Història de l’Art, cineasta i membre de l’A-FAD Jesús-Ángel Prieto, i del Barcelona Fashion Film Festival.
Visites excepcionals a obres d’Antoni Gaudí
Artesania Catalunya també programa quatre visites excepcionals ―amb Antoni Gaudí com a fil conductor―, de la mà de mestres artesans catalans que han intervingut en la construcció o recuperació de la Sagrada Família, la Casa Vicens, el Palau Güell i la fàbrica de ceràmica modernista i noucentista Pujol i Bausis, coneguda com La Rajoleta, de la qual es va nodrir no només Gaudí sinó també arquitectes com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner.
Visita guiada Casa Vicens
El motiu és donar a conèixer un dels vessants menys conegut de Gaudí,
com és la dels seus treballs vinculats al món dels oficis artesanals.
Fill de pare artesà calderer, Gaudí estudiava fins al mínim detall totes
les seves creacions, integrant en l’arquitectura tota una sèrie de
treballs artesanals, que ell mateix dominava a la perfecció: ceràmica,
vidrieria, forja, o fusteria d’interiorisme.Tendències i novetats en joia contemporània
Les tendències i novetats del sector també inclouran el món de la joia contemporània, d’àmbit nacional i internacional, a través de tres exposicions: “Nuda Vita”; “Fusión, Certamen de Joieria amb Vidre”; i “Insígnies de Mestre Artesà 2018”.
Exposició "Nuda Vita"
Exposició “Fusión, Certamen de Joieria amb Vidre”
Totes tres exposicions formen part alhora del programa d’activitats
paral·leles del certamen internacional JOYA Barcelona Art Jewellery
& Objects, on Artesania Catalunya estarà present del 10 al 12
d’octubre al Disseny Hub Barcelona, amb un estand i la proposta de
quatre artesans contemporanis.Artesania en família a la plaça del Pi de Barcelona
El programa inclou també demostracions d’oficis i una jornada dedicada al públic més familiar, i arreu del territori català estan previstes més d’un centenar d’activitats, entre exposicions, tallers formatius i divulgatius i rutes.El dissabte dia 12 a la plaça del Pi del barri Gòtic de Barcelona, Pau Jurado i Llorenç Guàrdia, guanyadors del Premi de Talent Emergent 2018 de la Generalitat, realitzaran la performance de la #tecnoaranya, una escultura cinètica motoritzada que recrea els personatges de mercaders ambulants.
Performance de la #tecnoaranya
També es podrà gaudir dels Conta Contes dels Oficis artesanals, a
través dels quals es vol explicar el repertori de famílies d'oficis
artesans i de matèries primeres, amb diversos contes i imatges que
ajudaran a imaginar, entendre i apropar l'artesania al món dels infants.
Durant el matí també tindrà lloc un taller de Pirogravat de la mà de
l’artesà Jordi Costa, i de titelles de la mà de Núria Mestres.Per consultar més activitats de la Setmana d’Artesania de Catalunya:
http://www.setmanaartesaniacatalunya.cat/
*Imatge principal: La visita a la Sagrada Família és una de les activitats de la Mostra d'Artesania de Catalunya
dimecres, 11 de setembre del 2019
Des de quan celebrem la Diada?
Història
Des de quan celebrem la Diada?
Marc PonsBarcelona. Dimecres, 11 de setembre de 2019
5 minuts
Barcelona, dissabte 11 de setembre de 1886. Fa 133 anys. Mossèn Jaume
Collell ―canonge de la diòcesi de Vic― oficiava una missa fúnebre a la
basílica de Santa Maria del Mar “en sufragi dels que moriren en defensa de las llibertats catalanas lo 11 de setembre de 1714”.
Aquell ofici religiós (aquella inofensiva missa de rèquiem) que va ser,
inicialment, prohibit pel bisbe Jaume Català i Albosa, i durament
censurat pels partits polítics republicans, s’acabaria celebrant (o mig
celebrant, per ser més precisos) en un entorn de rivalitats i tensions; i
s’acabaria convertint en el testimoni primigeni de la Diada Nacional de Catalunya.
Diada 1914 / Foto: Carlos Pérez de Rozas. Font: Arxiu Municipal de Barcelona
Qui era el promotor d’aquell acte?
Jaume Collell i Bancells era alguna cosa més que un canonge de la diòcesi de Vic. L’any 1886, quan es va celebrar aquell acte primigeni a Santa Maria del Mar, ja era un periodista conegut i polèmic: havia estat el fundador i el director del setmanari La Veu del Montserrat, una publicació d’ideologia catòlica que s’editava a Vic i que mantenia batusses periodístiques freqüents amb el Diari Català, l’òrgan de premsa del republicà i catalanista Centre Català, de Valentí Almirall. Collell i la Veu del Montserrat eren els dipositaris d’un carlisme sociològic i ideològic que a Catalunya havia tingut, sempre, un component foralista decisiu.
Esquela dels herois de 1714, publicada a 'La Veu del Montserrat' / Font: Wikimedia Commons
Qui hi havia darrere mossèn Collell?
Collell canalitzava els suports a la seva causa a través de la Veu del Montserrat. Un simple cop d’ull a la nòmina de col·laboradors aporta una visió molt precisa de les personalitats que envoltaven (o que impulsaven) Collell: mossèn Jacint Verdaguer, el bisbe Torras i Bages (autor de la màxima “Catalunya serà cristiana o no serà”) o Narcís Verdaguer (un dels fundadors de la Lliga Regionalista). Amb aquest cartell, queda clar que aquell acte primigeni estava promogut pel catalanisme conservador, que és el mateix que dir el carlisme català. Aquesta és la causa que explicaria els atacs que va rebre dels partits republicans i catalanistes: es va acusar Collell d’intentar apropiar-se del catalanisme.
Diada 1923. Associació Pomells de Joventut / Font: Wikimedia Commons
Cap on van derivar les celebracions posteriors?
Només dos anys més tard, el 1888, la Diada feia un salt decisiu: sortia de la penombra del temple de Santa Maria del Mar i posava un peu als carrers de Barcelona. L’alcalde Rius i Taulet ―el gran promotor de l’Exposició Universal― ordenava la col·locació de set estàtues al Saló de Sant Joan (entre l’Arc de Triomf i l’entrada al firal) que havien de representar les set personalitats més rellevants de la història de Catalunya: una d’aquestes estàtues era la de Rafael Casanova. L’efígie de Casanova, ferit i sostenint la bandera de Santa Eulàlia, ràpidament es convertiria en un tòtem del catalanisme popular; i en el punt on, cada 11 de setembre, es feien diverses ofrenes florals.La Diada de les detencions
L’any 1901 es va produir un altre salt important en la història de la celebració de la Diada. L’11 de setembre, mentre un grup de joves de la Unió Catalanista dipositava una ofrena floral a l’estàtua de Rafael Casanova, la policia espanyola va contestar amb cops de porres i detencions indiscriminades. En l’imaginari nacionalista espanyol, el resultat de les guerres de Cuba, Puerto Rico i Filipines (1898) estava molt fresc. I la gran mobilització reivindicativa del Tancament de Caixes (1899), encara més. Aquests detalls són molt importants perquè expliquen que, en l’imaginari nacionalista espanyol, el catalanisme era una rèplica de les crisis que havien precedit la pèrdua de les colònies.
Diada 1931 / Foto: J. Domínguez. Font: Arxiu Municipal de Barcelona
La primera Diada unitària
La resposta del catalanisme no es va fer esperar. Pocs dies després, es convocava una concentració de 15.000 persones ―de tot l’espectre social i polític del catalanisme― al Saló de Sant Joan. Aquells manifestants no es van concentrar davant l’estàtua de Guifré el Pilós, ni davant de la de Roger de Llúria. Ho van fer al voltant de la de Rafael Casanova, la màxima figura política durant el setge i assalt borbònic franco-castellà de 1713-1714. El simbolisme era claríssim: no tan sols es protestava per les agressions i les detencions perpetrades per l’aparell policial espanyol, sinó que es reivindicava un model polític de llibertats, que reconegués a Catalunya la seva naturalesa nacional.La Diada del bicentenari
L’any 1914 es computaven dos-cents anys de la tragèdia de 1714. Prat de la Riba, de la Lliga Regionalista, havia assolit la creació de la Mancomunitat, l’organisme concebut com el vehicle que havia de conduir Catalunya al seu autogovern. L’independentisme ja havia formulat les seves tesis. I Europa estava immersa en la Primera Guerra Mundial. En aquell escenari de canvis les rivalitats i les divisions van aparèixer de nou i el nacionalisme espanyol es va abonar a la negació de Catalunya. El Partit Republicà Radical ―de Lerroux― mentre va governar l’Ajuntament de Barcelona es va negar a convocar els actes. I la lluita entre Lliga Regionalista i la Unió Catalanista va fer la resta.
Diada 1932 / Font: Arxiu Municipal de Barcelona
La primera Diada oficial
Durant aquells anys el catalanisme es va dividir en dos espais de celebració: el catalanisme monàrquic i conservador va continuar fidel a la tradició d’acudir a l’estàtua de Rafael Casanova (que ja havia estat traslladada a la seva ubicació actual), i el catalanisme republicà i progressista va trobar en el Fossar de les Moreres el seu propi espai de reivindicació. No seria fins al 1931, amb la restauració de la Generalitat, que el president Macià oficialitzaria la Diada. La premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 12/09/1931) relata que la unitat del catalanisme es va recuperar al voltant de l’estàtua de Casanova: Generalitat, ajuntaments, partits polítics, sindicats, entitats socials...
Diada 1936 / Foto: J. Domínguez. Font: Arxiu Històric de l'Ajuntament de Barcelona
Per què a l’estàtua de Rafael Casanova?
Fins a l’any 1939, la Diada va ser la gran festa reivindicativa dels valors de la llibertat i el catalanisme. Els valors que encarnava la figura elevada a la categoria de mite de Rafael Casanova. Però, tot i això, la Diada va guanyar definitivament la totalitat de l’espai públic. A la reivindicació dels valors republicans (llibertat, catalanisme), s’hi van sumar les aspiracions de tots els col·lectius de l’ampli i divers espectre social català: obrers industrials, jornalers agraris, llibertaris, sufragistes... Amb la Generalitat republicana, la Diada Nacional assolia la seva majoria d’edat i guanyava l’adhesió de tots els catalans. Després vindria el fosc túnel de la dictadura.
divendres, 2 d’agost del 2019
"Vaig comprar els plànols de la Sagrada Família perquè estaven a un preu regalat"
"Vaig comprar els plànols de la Sagrada Família perquè estaven a un preu regalat"
L'arquitecte dominicà Gerardo Pérez és un dels 14 compradors del projecte per copiar el temple barceloní
Gerardo Pérez és arquitecte i el fundador de Luxia Labs,
un estudi d'arquitectura que dissenya projectes per als seus clients.
L'estudi està situat a Santo Domingo, capital de República Dominicana, i
és un dels 14 compradors dels plànols per reproduir la Sagrada Família que han estat a la venda a stoor.pro durant més d'una setmana.
Els serveis jurídics del temple en van exigir ahir, en un burofax a què ha tingut accés el TOT Barcelona, la retirada immediata perquè amb ells es podrien reproduir la "basílica, columnes, façana, torres, l'entrada, l'escalinata i part del claustre". Els propietaris de la web han vetat la venda de forma temporal fins que s'esclareixi el cas.
Pérez, però, ha estat un dels que ha aconseguit el projecte per construir-lo. "Vaig comprar els plànols perquè estaven a un preu regalat", justifica en una conversa telefònica amb aquest diari.
L'arquitecte dominicà argumenta que comprar el projecte per només 1.000 euros era una "bona oportunitat". Els co-fundadors de la plataforma stoor.pro, on es podien trobar els plànols -tot i que els han retirat de la venda temporalment-, xifren en dos milions d'euros el valor que podria tenir el projecte de còpia de la Sagrada Família, elaborat per l'arquitecte anglès George Harding.
"No hi ha forma de construir un altre edifici com la Sagrada Família", admet Pérez, desmentint així que tingui la intenció de construir una altra Sagrada Família amb els plànols. Argumenta que la complexitat de les obres i el cost serien molt elevats. A més, la interpretació de l'edifici que va fer Gaudí seria difícil d'emular.
El que pretén, precisa a aquest diari, és dissenyar projectes per als seus clients -la majoria grans constructores, segons afirma- inspirats en l'estil d'Antoni Gaudí. El fundador de Luxia Labs destaca la bellesa de les columnes del temple, i es mostra convençut que trobarà promotors interessats en un disseny que recordi a la Sagrada Família. "Tinc uns clients molt innovadors", es congratula, i explica que alguns d'ells estan interessats en el projecte.
Si no eliminen el projecte de la venda, adverteixen, iniciaran "accions legals". A més, recorda que la Fundació Junta Constructora del temple expiatori de la Sagrada Família té la propietat física, intel·lectual i industrial del temple, així com de la vessant "empresarial", cosa que inclou reformes i construccions relacionades.
En cas que decidissin retirar els plànols definitivament i els serveis jurídics del temple aconseguissin la prohibició per distribuir-los, els propietaris del portal haurien de retornar els diners als compradors i anul·lar la compra. "Els compradors perdrien el dret a edificar o vendre de nou els plànols", detalla Arteta.
Els serveis jurídics del temple en van exigir ahir, en un burofax a què ha tingut accés el TOT Barcelona, la retirada immediata perquè amb ells es podrien reproduir la "basílica, columnes, façana, torres, l'entrada, l'escalinata i part del claustre". Els propietaris de la web han vetat la venda de forma temporal fins que s'esclareixi el cas.
Pérez, però, ha estat un dels que ha aconseguit el projecte per construir-lo. "Vaig comprar els plànols perquè estaven a un preu regalat", justifica en una conversa telefònica amb aquest diari.
L'arquitecte dominicà argumenta que comprar el projecte per només 1.000 euros era una "bona oportunitat". Els co-fundadors de la plataforma stoor.pro, on es podien trobar els plànols -tot i que els han retirat de la venda temporalment-, xifren en dos milions d'euros el valor que podria tenir el projecte de còpia de la Sagrada Família, elaborat per l'arquitecte anglès George Harding.
"No hi ha forma de construir un altre edifici com la Sagrada Família", admet Pérez, desmentint així que tingui la intenció de construir una altra Sagrada Família amb els plànols. Argumenta que la complexitat de les obres i el cost serien molt elevats. A més, la interpretació de l'edifici que va fer Gaudí seria difícil d'emular.
El que pretén, precisa a aquest diari, és dissenyar projectes per als seus clients -la majoria grans constructores, segons afirma- inspirats en l'estil d'Antoni Gaudí. El fundador de Luxia Labs destaca la bellesa de les columnes del temple, i es mostra convençut que trobarà promotors interessats en un disseny que recordi a la Sagrada Família. "Tinc uns clients molt innovadors", es congratula, i explica que alguns d'ells estan interessats en el projecte.
Els plànols ja no estan a la venda
Davant la petició dels advocats de la Sagrada Família a la plataforma stoor.pro perquè retiri els plànols de la venda, els propietaris de la web han congelat el projecte temporalment per evitar noves vendes. En un burofax enviat pels serveis jurídics de la Sagrada Família al co-fundador del portal Aitor Arteta, al qual ha tingut accés aquest diari, els advocats afirmen que els plànols que estaven disponibles vulneren la revelació de secrets i els drets de propietat intel·lectual, ja que s'estan fent servir "la marca, patents, models i dissenys industrials propietat de la fundació" de la Sagrada Família. "Requerim la immediata retirada de l'oferta de venda del portal web", sentencien els serveis jurídics.Si no eliminen el projecte de la venda, adverteixen, iniciaran "accions legals". A més, recorda que la Fundació Junta Constructora del temple expiatori de la Sagrada Família té la propietat física, intel·lectual i industrial del temple, així com de la vessant "empresarial", cosa que inclou reformes i construccions relacionades.
En cas que decidissin retirar els plànols definitivament i els serveis jurídics del temple aconseguissin la prohibició per distribuir-los, els propietaris del portal haurien de retornar els diners als compradors i anul·lar la compra. "Els compradors perdrien el dret a edificar o vendre de nou els plànols", detalla Arteta.
dijous, 1 d’agost del 2019
Un arquitecte ven una suposada còpia dels plànols de la Sagrada Família per internet
Un arquitecte ven una suposada còpia dels plànols de la Sagrada Família per internet
La plataforma on estan a la venda assegura que els advocats de la junta del temple han demanat la retirada del producte
Els plànols per construir una rèplica de la Sagrada Família, a la venda per 1.000 euros. Els ha elaborat l'arquitecte anglès George Harding i els ha posat a la venda al portal stoor.pro,
que posa en contacte arquitectes i constructores per facilitar la
promoció immobiliària. Els serveis jurídics del temple han exigit a la
plataforma que retiri el projecte, que han estat comprats per 14 persones i estudis, segons informa el co-fundador d'stoor.pro Taig Mac Carthy.
L'arquitecte anglès ha creat uns plànols detallats amb tota la informació necessària per construir una còpia de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí. El projecte porta una setmana publicat a stoor.pro, i Mac Carthy admet que han rebut una gran quantitat de correus electrònics que s'han interessat pel projecte. D'altres, però, han criticat l'oferta.
Un plànol de la Sagrada Família. | George Harding
El que sí que han fet ha estat contactar amb l'arquitecte que ha elaborat els plànols. Els responsables de la pàgina web han demanat un informe legal a Harding perquè asseguri que no incompleix la llei amb el projecte. En cas de no obtenir resposta, avisa Arteta, estaran obligats a eliminar els plànols i l'oferta. Arribats a aquest extrem, afegeix el co-fundador de la plataforma, haurien de tornar els diners als 14 compradors dels plànols.
Els plànols estan a la venda per 1.000 euros -amb el preu rebaixat, ja que l'inicial era de gairebé 3.000 euros- i inclouen tres GB d'informació. Amb els documents a la mà es poden construir 4.500 m2, i contenen plantes i seccions detallades que permetrien construir una còpia exacta de la Sagrada Família.
Els promotors podrien edificar un temple com el de Gaudí amb dos milions d'euros i en "pocs mesos" es podria començar, segons stoor.pro.
Fins ara els plànols han estat adquirits per 14 clients, un d'ells espanyol. Entre els compradors hi ha una constructora japonesa, dues nord-americanes, un estudi de l'Índia i tres particulars dels Emirats Àrabs Units.
L'arquitecte anglès ha creat uns plànols detallats amb tota la informació necessària per construir una còpia de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí. El projecte porta una setmana publicat a stoor.pro, i Mac Carthy admet que han rebut una gran quantitat de correus electrònics que s'han interessat pel projecte. D'altres, però, han criticat l'oferta.
Un plànol de la Sagrada Família. | George HardingLa Sagrada Família n'exigeix la retirada
Una de les respostes a l'oferta de l'arquitecte ha vingut dels advocats de la Sagrada Família, que han demanat la retirada de l'oferta, segons indica Mac Carthy. El portal, fundat per Mac Carthy i per Aitor Arteta, accepta els projectes segons la seva qualitat. En aquest cas, especifica Mac Carthy, els plànols són de qualitat i contenen molta informació. "L'únic que censurem és la qualitat, els projectes han de ser de qualitat elevada per ser acceptats", detalla Arteta.El que sí que han fet ha estat contactar amb l'arquitecte que ha elaborat els plànols. Els responsables de la pàgina web han demanat un informe legal a Harding perquè asseguri que no incompleix la llei amb el projecte. En cas de no obtenir resposta, avisa Arteta, estaran obligats a eliminar els plànols i l'oferta. Arribats a aquest extrem, afegeix el co-fundador de la plataforma, haurien de tornar els diners als 14 compradors dels plànols.
Els plànols estan a la venda per 1.000 euros -amb el preu rebaixat, ja que l'inicial era de gairebé 3.000 euros- i inclouen tres GB d'informació. Amb els documents a la mà es poden construir 4.500 m2, i contenen plantes i seccions detallades que permetrien construir una còpia exacta de la Sagrada Família.
Els promotors podrien edificar un temple com el de Gaudí amb dos milions d'euros i en "pocs mesos" es podria començar, segons stoor.pro.
Fins ara els plànols han estat adquirits per 14 clients, un d'ells espanyol. Entre els compradors hi ha una constructora japonesa, dues nord-americanes, un estudi de l'Índia i tres particulars dels Emirats Àrabs Units.
dijous, 11 de juliol del 2019
El reconeixement universal de Frank Lloyd Wright
ARQUITECTURA
El reconeixement universal de Frank Lloyd Wright
Els vuit edificis de l’arquitecte designats Patrimoni Mundial mostren el seu afany d’evolucionar
5 min.
Barcelona
L’arquitecte
Frank Lloyd Wright (Richland Center, 1867 - Phoenix, 1959) és “una
icona” als Estats Units, com diu la directora de la Fundación Docomomo
Ibérico, Susana Landrove. El seu llegat és tan apreciat que el
Metropolitan de Nova York inclou en la col·lecció permanent la
reproducció de l’interior de la casa de la praderia de Francis W. i Mary
Little. Ara també ho és universalment, després que la Unesco declarés
vuit dels seus edificis Patrimoni Mundial perquè va ser un precursor de
l’“arquitectura orgànica” i perquè va donar “solucions innovadores a les
necessitats d’habitatge, pregària, treball i esbarjo”. “És un dels tres
arquitectes més importants del segle XX”, subratlla l’arquitecta María
Teresa Muñoz.
Les vuit obres de Frank Lloyd Wright permeten fer un
recorregut per tota la seva trajectòria, des del Unity Temple
(1906-1909) fins al museu Guggenheim de Nova York (1956-1959). Entre
l’un i l’altre hi ha la Casa Robie (1910), el mateix habitatge de Lloyd
Wright (Taliesin, iniciat el 1911), la Casa Hollyhock (1918-1921), la
llegendària Casa de la Cascada (1936-1939), la Casa Herbert i Katherine
Jacobs (1936-1937) i l’habitatge d’hivern de Lloyd Wright, Taliesin
West, que va començar a construir el 1938.
“A vegades diuen que no hi ha segons actes en les vides
nord-americanes, però Wright en va tenir almenys quatre, com mostren
aquests edificis -afirma el nord-americà Alan Hess, arquitecte i autor
de diverses monografies sobre Lloyd Wright-. El Unity Temple, la Casa
Robie i Taliesin mostren la seva primera invenció de l’arquitectura
moderna que va influenciar arquitectes europeus com Walter Gropius i
Mies van der Rohe. A La Casa Hollyhock, ubicada a Los Angeles, va agafar
aquelles idees i les va reinterpretar per a una cultura i un entorn
totalment diferents. La Casa Jacobs i la Casa de la Cascada són una fita
de la seva maduresa en l’apogeu de la seva carrera. Però Wright mai va
adormir-se sobre els llorers: a Tailesin West i al Guggenheim va seguir
empenyent els límits del que era possible”.
Entre tots els camps que va abordar, Wright va destacar
en els habitatges. “Va viure molts anys i va tenir temps de fer de tot.
La part més important del seu llegat és l’habitatge: en va ser un
transformador absolut, i també va ser un defensor de viure fora de la
ciutat”, explica Muñoz.
Protegir la modernitat
Els arquitectes moderns comencen a entrar a la Unesco
El reconeixement de la Unesco cap a Lloyd Wright és el primer d’un
arquitecte modern als Estats Units, i arriba tres anys després de la
protecció de disset edificis de Le Corbusier. Va ser un procés llarg: la
Frank Lloyd Wright Building Conservancy, els responsables dels edificis
candidats i diversos experts independents van començar a treballar-hi
fa quinze anys. El camí també va ser difícil. L’any 2015 el Comitè del
Patrimoni Mundial va demanar als Estats Units que revisés la llista de
deu edificis de Wright que els havien presentat. Tot i així, l’entrada
dels grans arquitectes moderns a la llista de la Unesco és inevitable.
“És el moment dels arquitectes moderns”, diu Landrove. La conservació de
l’arquitectura moderna sovint és difícil, per la qualitat dels
materials i perquè els arquitectes sovint van experimentar-hi. “El
formigó de les obres de Lloyd Wright ha patit problemes que s’han anat
resolent”, explica Landrove. Pel que fa a la declaració de Patrimoni
Mundial, tant el cas de Le Corbusier com el de Lloyd Wright reflecteixen
la tendència de no protegir un únic treball sinó un conjunt d’obres.
Una “força de la natura”
Lloyd Wright va construir en 36 estats dels Estats Units
Frank Lloyd Wright va ser un personatge extraordinari, “una força de la
naturalesa”, com recorda Landrove. La seva carrera arrenca al segle XIX
i s’acaba a mitjans del segle passat, i va ser molt prolífica: va
construir en 36 estats dels Estats Units la majoria de les seves més de
400 obres. La seva formació va ser peculiar: només va estudiar dos
semestres. “És el veritable pare de l’arquitectura moderna”, afirma el
professor de la URV Guillermo Zuaznabar. “Va ser el primer que va
plantejar l’equilibri entre l’arquitectura i l’entorn, i axò el fa molt
modern”, afegeix.
Dels Estats Units a Catalunya
Les Cases Usonianes ressonen en la Casa Ugalde de Coderch
Per a María Teresa Muñoz, el llegat de Frank Lloyd Wright ressona en la
Casa Ugalde de Caldes d’Estrac, l’obra més emblemàtica de Josep Antoni
Coderch. Concretament les Cases Usonianes, una seixantena d’habitatges
assequibles que va dissenyar als anys 30 i 40. “La Casa Ugalde té molt a
veure amb aquestes cases per la geometria, que és molt lliure, pel fet
que és una casa explosiva i també perquè té temes molt americans, com la
piscina, la casa de convidats i el porxo”, explica Muñoz.
“Wright era molt conegut en aquella època -afegeix
Muñoz-, perquè a Europa es va començar a conèixer molt aviat. Als Països
Baixos se’n van començar a publicar projectes i escrits a la dècada de
1910. A Espanya era prou conegut perquè una gran part dels arquitectes
contemporanis de Coderch van viatjar als Estats Units, com José Antonio
Corrales i Ramón Vázquez Molezún”. Pel que fa a arquitectes de la resta
de l’Estat, Muñoz assenyala el madrileny Antonio Fernández Alba, conegut
perquè va ser l’encarregat de restaurar l’Hospital General de Madrid
per convertir-lo en el Museu Reina Sofia.
Josep Antoni Coderch no va deixar constància que cregués
que Wright l’hagués influït. Segons Muñoz, la seva relació amb l’obra
de Lloyd Wright no és directa: “Cal buscar-la a través d’Itàlia, a
través de les publicacions de l’arquitecte i crític Bruno Zevi, que va
ser un seguidor absolut de Lloyd Wright, sobre l’arquitectura orgànica.
També a través de la influència que va tenir en els arquitectes
escandinaus, com Alvar Aalto i Arne Jacobsen, i que després van influir
en els arquitectes d’aquí”, conclou Muñoz.
divendres, 7 de juny del 2019
La Sagrada Família "per fi" té la llicència d'obres
La Sagrada Família "per fi" té la llicència d'obres
L'import del permís és el més alt imposat mai des del govern municipal: 4,6 milions d'euros
L'import rècord per una llicència d'obres a
Barcelona ja és una realitat. L'Ajuntament ha aprovat la llicència
d'obres de la Sagrada Família i el govern municipal ingressarà 4,6
milions d'euros, segons va avançar aquest dijous TV3. Així,
després de més de 130 anys sense el permís oficial, el govern d'Ada
Colau ha enllestit un formalisme que garantirà que la Fundació Junta
Constructora de la Sagrada Família compleixi, a partir d'ara, tots els
requisits necessaris. La mateixa informació, però, recorda que si l'import el facilités una entitat amb ànim de lucre el cost de la llicència s'elevaria fins als 12 milions d'euros –una quantitat que s'ha vist reduïda per la forma jurídica de la fundació–.
La tinent d'alcaldia en funcions, Janet Sanz, ha celebrat aquest divendres que “per fi” la Sagrada Família “pagarà com tothom”. La sol·licitud de la llicència d’obres es va dur a terme a principis de març. “La llicència inclou tota l’obra pendent d’execució”, ha dit Sanz, però no contempla ni la façana de la Glòria ni l’escalinata principal del temple, al carrer Mallorca, que obligaria a enderrocar diversos edificis i que ha provocat nombroses protestes veïnals. El futur de l’ampliació es debatrà amb els veïns en els pròxims mesos per explorar les diverses opcions que hi ha sobre la taula.
D'aquesta inversió, 22 milions d'euros anirien destinats a millorar el transport públic, 7 a l'accessibilitat del metro a l'estació de Sagrada Família, 4 a la reurbanització de l'entorn i els últims 3 al manteniment de l'espai públic i la neteja.
Amb tot plegat, la Fundació manté que la data per acabar les obres sigui l'any 2026, quan se celebrarà el centenari de la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí, detalla la informació de la televisió pública catalana.
La tinent d'alcaldia en funcions, Janet Sanz, ha celebrat aquest divendres que “per fi” la Sagrada Família “pagarà com tothom”. La sol·licitud de la llicència d’obres es va dur a terme a principis de març. “La llicència inclou tota l’obra pendent d’execució”, ha dit Sanz, però no contempla ni la façana de la Glòria ni l’escalinata principal del temple, al carrer Mallorca, que obligaria a enderrocar diversos edificis i que ha provocat nombroses protestes veïnals. El futur de l’ampliació es debatrà amb els veïns en els pròxims mesos per explorar les diverses opcions que hi ha sobre la taula.
Fi d'una anomalia històrica
D'aquest manera, la llicència d'obres que es va sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals l'any 1885 es veu, 134 anys després, formalitzada. Una anomalia que l'encara govern amb funcions i el Patrionat de la basílica van iniciar a corregir el 2016 amb unes negociacions que, a més, aportaran altres beneficis a la ciutat. L'acord que es va fer públic l'any 2018 assegurava, a més, que els gestors de la Sagrada Família aportarien 36 milions d'euros repartits en diferents compromisos per corregir les despeses municipals que causa la construcció del temple.D'aquesta inversió, 22 milions d'euros anirien destinats a millorar el transport públic, 7 a l'accessibilitat del metro a l'estació de Sagrada Família, 4 a la reurbanització de l'entorn i els últims 3 al manteniment de l'espai públic i la neteja.
Amb tot plegat, la Fundació manté que la data per acabar les obres sigui l'any 2026, quan se celebrarà el centenari de la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí, detalla la informació de la televisió pública catalana.
dimecres, 10 d’abril del 2019
Neix Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català
25 de juny de 1852
Neix Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català
Marc PonsTarragona. Diumenge, 25 de juny de 2017
1 minut
Tal dia com avui de l'any 1852, fa 165 anys, naixia Antoni Gaudí i Cornet, que en el decurs de la seva vida, en la seva faceta professional d'arquitecte, es convertiria en el màxim exponent del corrent artístic conegut com a modernisme català. Algunes fonts en situen el naixement a la casa pairal dels Gaudí, al carrer de Sant Vicenç, 4, de Reus. L'Ajuntament de la capital del Baix Camp hi va instal·lar una placa commemorativa. I altres fonts el situen al mas de la Calderera,
una casa de camp propietat de la família paterna de Gaudí des del
temps del rebesavi Josep Gaudí i Coll a mitjan segle XVIII, a Riudoms (Baix Camp), a cinc quilòmetres escassos de Reus.
A la família paterna de Gaudí eren calderers, una activitat molt rendible en un paisatge econòmic dominat per la industria de la destil·lació d'alcohols. Ho havien estat durant les quatre generacions que precedien l'arquitecte. Gaudí, criat en un taller de caldereria, afirmava que l'activitat ancestral de la família havia influït decisivament en la seva obra. Com també afirmava que l'havien influït els paisatges de l'entorn natural de Riudoms: la vegetació dels horts i dels boscos de ribera, característics de la regió del Camp de Tarragona, tindrien un protagonisme destacat en el l'estil personal que Gaudí va imprimir al moviment artístic del modernisme català.
Imatge principal: Antoni Gaudí / Gaudí-home
Casa del carrer de Sant Vicenç, 4 (Reus) i mas de la Calderera (Riudoms) / Ajuntament de Reus/Viquipèdia
Sigui com sigui, Gaudí va ser batejat l'endemà de néixer a l’església Prioral de Sant Pere de Reus,
fet que no reforça cap de les dues tesis. Perquè, si bé és cert que la
casa pairal dels Gaudí és molt propera al temple parroquial, també són
vàlids els testimonis documentals que afirmen que la mare de Gaudí es
desplaçava cada dia a Riudoms per donar menjar als animals de corral que
tenien a la casa de camp. En qualsevol cas, totes les fonts
coincideixen que Gaudí va passar la infantesa i la primera joventut a
Reus, llavors la segona ciutat de Catalunya en volum de població i la
segona àrea industrial del país. Reus seria un referent importantíssim en l'obra de Gaudí.A la família paterna de Gaudí eren calderers, una activitat molt rendible en un paisatge econòmic dominat per la industria de la destil·lació d'alcohols. Ho havien estat durant les quatre generacions que precedien l'arquitecte. Gaudí, criat en un taller de caldereria, afirmava que l'activitat ancestral de la família havia influït decisivament en la seva obra. Com també afirmava que l'havien influït els paisatges de l'entorn natural de Riudoms: la vegetació dels horts i dels boscos de ribera, característics de la regió del Camp de Tarragona, tindrien un protagonisme destacat en el l'estil personal que Gaudí va imprimir al moviment artístic del modernisme català.
Imatge principal: Antoni Gaudí / Gaudí-home
S'obre al públic la Cascada de Gaudí al Museu de les Aigües
Arquitectura
S'obre al públic la Cascada de Gaudí al Museu de les Aigües
Gustau NerínFoto: Fotos cedides per Agbar
Barcelona. Dimecres, 10 d'abril de 2019
2 minuts
El Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat obrirà el dissabte 13 les visites al públic de la reproducció de la cascada de Gaudí. Es tracta d’una reproducció fidedigna i a escala real de la font desapareguda, que l’arquitecte català va construir a Casa Vicens, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i que s'ha situat als jardins d'aquest museu d'Agbar. La
reconstrucció de la font s’emmarca dins del pla de renovació de
l’oferta museística del recinte. Per celebrar l’obertura oficial al
públic de la font, aquest dissabte totes les visites seran guiades. Es
realitzaran a les 12 h, 12.30 h, 13 h, 13.30 h, 17 h i 17.30 h (a les
hores en punt les visites seran en català i a les mitges, en castellà).
La visita, d’una durada de 30 minuts, explicarà la història de la
cascada i el procés de reconstrucció que s’ha dut a terme. L’entrada al
Museu de les Aigües aquest dissabte 13 d'abril tindrà un preu únic i
especial de 8 €. A partir del dia 13 hi haurà visites guiades a diari,
en horaris prefixats. Es podrà fer la reserva prèvia per correu electrònic.
La Casa Vicens el 1932, amb el templet en primer pla i
la cascada entre la font i la casa. Foto: © Institut Ametller d'Art
Hispànic.
Una obra monumental i funcional
La cascada és una obra feta de totxo, un material ben senzill a l'època, i l'estructura és d'una gran simplicitat, però d'unes dimensions molt grans: fa un quadrat de 10 x 10 metres, amb una escala per sobre la cascada. Situada a 10 metres de la casa, servia per preservar la intimitat de la casa d'estiueig dels Vicens i, alhora, per refrescar l'habitatge als mesos de calor.Reproducció fidel de l'original
Aquesta cascada s'ha construït a partir de 27.000 maons i 3.000 rajoles, que s'han fabricat artesanalment, d'un en un, tal i com es feia en l'època de Gaudí. A la cascada no es li ha posat cap reforç estructural, més enllà dels que ja hi havia a l'obra original de la Casa Vicens. Per a fer aquesta obra es va construir una maqueta a escala, que va permetre dissenyar els complexos arcs parabòlics de la font. Cal tenir en compte que cada filera de totxos és diferent. S'han seguit al peu de la lletra els plànols que es conservaven a l'Arxiu del Districte de Gràcia (a la reconstrucció no s'hi han incorporat les modificacions introduïdes posteriorment per Serra Martínez i s'ha respectat estrictament el projecte de Gaudí).
Dia Mundial de l'Aigua
Una cascada de Gaudí: de Gràcia a Cornellà
Patrimoni arquitectònic
Les rutes modernistes de Barcelona s'amplien amb la Casa Vicens
Cultura al sol
Colònia Güell: modernisme i Gaudí a tocar del Llobregat
25 de juny de 1852
Neix Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)