La Generalitat crearà el Consell per al foment i la difusió de l'obra de Gaudí
El Consell estarà presidit pel conseller de Cultura i en formaran part els propietaris de les obres de Gaudí
ACN Barcelona |
El banc recobert de trencadís del Parc Güell, una de les obres declarada Patrimoni de la Humanitat.
El Govern de la Generalitat crearà el Consell per al
foment i la difusió de l'obra de Gaudí. Serà un òrgan consultiu amb la
voluntat de fomentar i difondre el coneixement de l'obra de
l'arquitecte. El Consell estarà presidit pel conseller de Cultura i en
formaran part els propietaris de les obres de Gaudí de titularitat
privada, representants de les obres de titularitat pública, experts en
el reconegut de la seva obra i responsables del Govern de la
Generalitat.
Entre les tasques del Consell, se'ls ha
encomanat estudiar la constitució d'una xarxa dels diversos edificis
creats per Gaudí a Catalunya, facilitant-ne l'estudi i la possibilitat
de visitar la seva obra, sobre la qual es vetllarà per tal que continuï
sent un patrimoni Catalunya referent d'arquitectura únic i singular.
Els orígens d'aquest òrgan estan en la Declaració de Mataró, signada
el 23 de novembre de 2013 pels propietaris de les principals obres
d'Antoni Gaudí i diversos representants d'entitats i institucions que
treballen per preservar la seva obra.
Edificis a Catalunya
A Catalunya estan declarats com a béns culturals d'interès nacional,
en la categoria de monuments històrics, un total de 13 edificis de
Gaudí. Així mateix, l'obra de l'arquitecte va ser inclosa a la Llista
del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1984. Aquesta Resolució incloïa
el Parc Güell, la Casa Milà i el Palau Güell. L'any 2005 l'obra de
Gaudí es va ampliar a la Llista del Patrimoni Mundial la Façana del
Naixement i la Cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens, la Casa
Batlló i la Cripta de la Colònia Güell.
La composició
del Consell per al foment i la difusió de l'obra de Gaudí serà Eugènia
Garcia Puig (Cripta de la Colònia Güell), Malú Piedrabuena Ruiz-Tagle
(Casa Batlló), Tarek Masri Costejà (Casa Vicens), Maria Carmen Perella
Cosconera (Palau Güell), Ignasi Armengol Villà (Parc Güell), Santiago
Llensa Boyer (Casa Calvet), M. José Monserrat Mesanza (Col·legi
Teresià), Lourdes Cirlot Valenzuela (Pavellons de la Finca Güell), Anna
Mollet Guilera (Torre Bellesguard), Marta Plasencia Reyes (Portal i
Tanca Finca Miralles), Joan Mora i Bosch (Nau Gaudí de Mataró), Marta
Lacambra Puig (Casa Milà) i Xavier Miralles Mas (Temple de la Sagrada
Família) entre d'altres.
Nyap a l'hora de col·locar les rajoles al passeig de Gràcia
Les obres de remodelació de les estacions de Renfe i de metro van provocar la renovació del panot Gaudí
Rajoles mal col·locades a la vorera del passeig de Gràcia, a la cantonada del carrer Aragó davant de la botiga Desigual.
EL PERIODICO
CRISTINA SAVALL / Barcelona
Dimarts, 11 de febrer del 2014 - 17.44 h
L'ampliació i modernització d'espais,
instal·lacions i accessos de les estacions de renfe i del metro del
passeig de Gràcia coordinades per la xarxa estatal de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif),
va provocar a principis d'aquest any el canvi de diverses rajoles de
color gris tirant a verdós amb motius marins de les voreres dissenyades
per l'arquitecte Antoni Gaudí. El lector Jordi Griset Moro ha escrit a la secció Entre tots per denunciar que algunes d'aquestes noves emblemàtiques rajoles hexagonals estan mal situades a la cruïlla del carrer Aragó amb passeig de Gràcia, just davant de la botiga Desigual.
El problema és que l'estrella de mar, el cargolí i l'alga formen un dibuix que acaparen diverses rajoles, i que per això mateix si una o més estan invertides es perd la composició.
"Si
Gaudí aixequés el cap...!", exclama Griset al seu text. Prossegueix la
seva protesta preguntant-se en què estaven pensant els paletes. "¿És que
no saben compondre un simple dibuix?. I l'encarregat, ¿tampoc se'n va
adonar? I els ciutadans, mentrestant, pagant la feina mal feta".
El panot Gaudí és un paviment per a l'exterior que es va reeditar el 1997 a partir del relleu original del mosaic hidràulic que Gaudí va crear l'any 1904 i que fabricava l'empresa Escofet. En homenatge a l'arquitecte, la ciutat de Barcelona va
pavimentar les voreres del passeig de Gràcia amb aquest model de rajola
hexagonal en què el relleu es presenta invertit respecte de l'original,
i així millora la seva resistència davant el desgast que comporta el
seu ús com a paviment d'exterior.
242.000 espectadors segueixen la gala dels Premis Gaudí a través de BTV
130.000 persones es van mirar la cerimònia a través del web de la cadena pública de Barcelona
ARA Barcelona |
Premis Gaudí 2014
Segons dades de Kantar
Media, un total de 242.000 espectadors
van veure en directe la cerimònia dels Premis Gaudí per
BTV, cosa que es va traduir en un 6,6% de 'share' a la
ciutat de Barcelona. A aquests
espectadors, se sumen els prop de 13.000
usuaris que van seguir la gala dels
premis a través del web de la cadena pública de Barcelona. Neus Ballús
amb 'La plaga' i 'Los últimos días',
dels germans Àlex i David Pastor, van
ser els grans vencedors en endur-se
quatre i set premis respectivament. BTV
va col·laborar en la filmació de 'Los
últimos días' amb l'aparició del
director d'Informatius Xavier Muixí, i
la presentadora Núria Dias. La sisena edició dels
premis atorgats per l'Acadèmia del
Cinema Català es va retransmetre ahir a
la nit per BTV i les televisions locals
de la XAL amb la producció de Gestmusic.
Guardiola també va ser el protagonista en els Premis Gaudí
El de Sampedor va tenir l'oportunitat de fer una breu vídeo-conferència per parlar en l'edició que commemora el cinema català
Guardiola apareix a la pantalla de l'Auditori
Toni Quintana| 2014.02.02 | 23:47 h.
SPORT
Després que actors com els del 'Tricicle' passaran per l'escenari, la
pantalla de l'auditori va obtenir tota l'atenció de tot el públic quan
l'actriu catalana Laia Marull presentar l'entrenador del Bayern de Munic perquè Josep Guardiola digués unes paraules sobre el cinema català. Guardiola
va mantenir aquesta breu vídeo-conferència des de Munic i, entre
afalacs i somriures, va assegurar que "és una immensa oportunitat donar a
conèixer el cinema català per Europa en aquest tipus de premis". Tot això barrejant l'alemany amb la seva llengua natal. A continuació va anunciar la millor pel · lícula europea.
Isona Passola, en la gala dels Gaudí: "La vaga d'avui de TV3 ha estat un error dels nostres companys"
La presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català reivindica el cinema
català, el paper de TV3 i la taxa que prepara el Govern sobre les
operadores de telefonia per ajudar el sector
ARA Barcelona |
Isona Passola durant la gala dels Gaudí
El cinema català té molt de talent i molts pocs diners.
Molta creativitat i poca indústria, o més aviat pocs recursos per
fer-la funcionar. Aquest ha estat el missatge de la presidenta de
l'Acadèmia de Cinema Català, Isona Passola, en el seu discurs a la gala
de lliurament dels premis Gaudí, aquest diumenge a la nit.
Passola ha assegurat que a Catalunya "el cinema representa molt bé la
diversitat, amb diverses llengües i gèneres". I ha afegit que "hi ha
molt talent" i "hi ha fugues de talent" a causa de la manca de recursos i
d'inversió en la indústria cinematogràfica, "que és una estructura
d'estat, una cosa tots els estats ho entenen perquè saben que és la
millor manera d'explicar-se fora".
"Catalunya s'ha
defensat sempre en la cultura, però el cinema és car i per existir
necessita d'uns pressupostos mitjanament alts", ha dit. I ha volgut
reconèixer el paper de motor que ha fet sempre TV3, que ara "té menys
pressupost i pot produir menys". "Ens han caigut les ajudes, tenim el
21% d'IVA i les televisions no coprodueixen", ha dit.
"Això no té res a veure amb la vaga d'avui, que ens ha fet mal i que ha
estat un error dels nostres companys [de TV3], no han entès que anaven
contra els Gaudí, i ells no volien anar contra els Gaudí, volien
resoldre el seu conveni col·lectiu", no s'ha estat de dir Passola, en
referència a l'aturada dels treballadors de Televisió de Catalunya que
ja ha impedit que la cerimònia es retransmetés per TV3.
L'acte s'ha retransmès finalment a través de La Xarxa de comunicació
local, cosa que Passola ha agraït amb molt èmfasi a La Xarxa, a la
Diputació de Barcelona i al seu president, Salvador Esteve, del qual ha
dit que ha fet "honor al seu nom" i els ha "salvat d'una de bona".
En la línia reivindicativa, Passola també ha demanat a les operadores
de telefonia que no pateixin per la taxa finalista que impulsa el
departament de Cultura de la Generalitat, una taxa que es destinarà a
ajudar la producció de cinema. "Que no pateixin, que és una taxa molt
petita per a ells i que a nosaltres ens permetrà fer moltes coses, al
capdavall així es compensaran aquestes quotes tan altes que tenim, més
que a Europa", ha puntualitzat.
"Si aquest país vol ser potent, no es pot permetre no tenir cinema. Visca el cinema català!", ha acabat la presidenta.
'La plaga' i 'Los últimos días' triomfen als premis Gaudí
La pel·lícula de Neus Ballús s'emporta quatre premis, entre els
quals el de millor pel·lícula, millor guió i millor directora. 'Los
últimos días' arrasa en les categories de premis tècnics: en guanya set
XAVI SERRA Barcelona |
La directora de 'La Plaga', Neús Ballús, i el coguionista Paus Subirós
'La plaga' s'ha convertit aquest diumenge en la
triomfadora dels sisens premis Gaudí. El debut de Neús Ballús s'ha
emportat quatre premis, entre ells tres dels més importants: millor
pel·lícula, millor director i millor guió original. El film és un retrat
de cinc persones de Gallecs, una zona rural del Vallès enclotada en un
entorn urbà, protagonitzat per actors no professionals que s'interpreten
a ells mateixos: un pagès de conreu ecològic, una dona gran que viu
sola, una prostituta madura, un jove moldau i una noia filipina. "Ni en
el guió més fantasiós i etílic ens imaginàvem això", ha exclamat el
productor i guionista Pau Subirós.
L'altra gran
triomfadora de la nit ha sigut 'Los últimos días', dels germans Àlex i
David Pastor. Ambientada en una Barcelona apocalíptica arrasada per una
epidèmia d'agorafòbia, la pel·lícula s'ha emportat set Gaudís: el de
millor pel·lícula en llengua no catalana i premis de categories
tècniques com direcció de fotografia, direcció de producció, direcció
artística, so, efectes especials i maquillatge i perruqueria.
Albert Serra envia els actors a Guantánamo El premi al vestuari, com és tradició, ha estat per la pel·lícula d'època de torn: Història de la meva mort,
d'Albert Serra, que ha estat a l'altura del seu personatge proposant a
l'Acadèmia enviar tots els actors nominats a Guantánamo. Eduard
Fernández ha replicat emprenyat amb un record a Philip Seymour Hoffman:
"Hi ha coses que no es diuen", ha dedicat a Serra.
'La por', de Jordi Cadena, s'ha emportat un dels premis més matiners de
la nit: el de millor actor secundari per a Ramon Madaula, que interpreta
un marit maltractador. El Gaudí de millor pel·lícula per a televisió ha
sigut la gran favorita, 'Carta a Eva', la minisèrie d'Agustí Villaronga
sobre Evita Perón. El premi al millor curt se l'ha endut 'Godka Cirka
(Un forat al cel)', d'Àlex Lora i Antoni Tabaldi.
El cinema, qüestió d'estat, segons Isona Passola
En el seu discurs, Isona Passola, la presidenta de l'Acadèmia del
Cinema Català, ha reivindicat l'europeisme del cinema català
defensant-lo com a una "qüestió d'estat", tot i que "malauradament a
l'estat espanyol no ho sigui". I ho ha rematat amb una defensa
aferrissada de la taxa a les operadores d'internet amb què el Govern
vol finançar el cinema català. "Que estiguin tranquil·les", ha dit
referint-se a les operadores, "que ens han de compensar de les quotes
més altes que tenim a Europa i per a elles no suposarà res".
'Tots volem el millor per a ella', de Mar Coll, una de les grans
favorites de la nit, s'ha hagut de conformar amb els dos premis
d'interpretació femenina: Clara Segura, millor actriu secundària, i Nora
Navas, millor actriu principal. En la categoria de millor pel·lícula
documental s'ha imposat un dels films revelació de l'any: 'Món petit',
de Marcel Barrena, que recull el viatge a l'altre punta del món en
cadira de rodes d'Albert Casals.
I una altra de les
sorpreses cinematogràfiques de l'any, la comèdia romàntica 'Barcelona,
nit d'estiu', del debutant Dani de la Orden, s'ha endut el premi a la
millor música original de Joan Dausà, també actor i inspirador d'un dels
episodis amb el seu 'Jo mai mai'. El Gaudí per al millor actor
protagonista ha sigut per a José Sacristán, protagonista de la 'road
movie' 'El muerto y ser feliz', de Javier Rebollo: "Ens necessitem els
uns als altres!", ha cridat Sacristán en el discurs d'agraïment al
premi.
'Amor', el retrat de l'agonia d'un matrimoni
octogenari de Michael Haneke, s'ha emportat el Gaudí a la millor
pel·lícula europea.
El Govern apadrinarà una nova xarxa que aglutini entitats gaudinianes ara disgregades
ANTONI RIBAS TUR Barcelona |
EL PERIODICO
El
banc recobert de trencadís és un dels elements més característics del
complex del Parc Güell, una de les obres que és Patrimoni de la
Humanitat.
Les obres d'Antoni Gaudí són tan populars arreu del món
com qualificatius ha rebut l'arquitecte: geni, boig, místic, sant,
maçó, esotèric... Set de les seves obres estan reconegudes com a
patrimoni mundial de la Unesco: el Parc Güell, la Sagrada Família, la
Pedrera, la Casa Batlló, el Palau Güell, la Casa Vicens i la cripta de
la Colònia Güell. Amb tot, aquest consens que es dóna pel que fa a
públic, no es produeix tant en el terreny acadèmic i en el de la
conservació dels seus edificis. A l'entorn de Gaudí hi ha un conjunt
d'institucions, entitats i persones que treballen de manera individual i
que col·laboren només ocasionalment. "La dimensió que ha agafat el
gaudinisme demana com a mínim una coordinació", diu Daniel
Giralt-Miracle, crític, historiador de l'art, exdirector de l'Espai
Gaudí de la Pedrera i comissari general de l'Any Internacional Gaudí.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, té
previst reunir-se a finals d'aquest mes amb els propietaris de diverses
obres de Gaudí i altres entitats i institucions gaudinianes per posar
fil a l'agulla i saber quines són les seves necessitats i en quins
aspectes necessiten el seu suport. A partir d'aquesta trobada està
previst crear una xarxa gaudiniana per coordinar esforços. Els
participants d'aquesta reunió ja van signar el 23 de novembre de l'any
passat la Declaració de Mataró, un document de bones intencions
que té com a objectiu vetllar pel llegat de l'arquitecte, difondre'l i
fomentar la recerca que va reunir 17 propietaris, institucions i
entitats gaudinianes. "Cada edifici de Gaudí és un món. Uns són privats,
altres són propietats de fundacions derivades de caixes d'estalvis, de
l'Església, de la Diputació de Barcelona... La Sagrada Família, la Nau
Gaudí de Mataró i la Torre de Bellesguard són tan diferents entre elles
que cal posar-hi voluntat per trobar-hi les connexions", insisteix
Giralt-Miracle. La Declaració de Mataró, defensa, constitueix el
moment d'entesa a l'entorn de Gaudí "més important" des de l'Any
Internacional Gaudí. Ara com ara, el punt més calent pel que fa a la
conservació dels edificis de l'arquitecte està en els dos pavellons de
la Finca Güell, propietat de la Universitat de Barcelona, que van ser
seleccionats pel programa Watch 2014, del World Monuments Fund, com a
patrimoni mundial en risc.
Gaudí, central al MNAC
Segons ha dit Pepe Serra, el director
del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Modernisme ha de ser la
columna vertebral de la pinacoteca juntament amb l'art medieval. El
museu vol ser, també, la institució de referència de l'art i
l'arquitectura modernistes. En aquest sentit, l'obra d'Antoni Gaudí
tindrà una presència més important a la col·lecció permanent al juliol,
quan se'n renovi la presentació. Actualment es poden veure diverses
peces de mobiliari, i fonts del museu afirmen que sortiran de les
reserves, entre altres materials, més objectes provinents de la Casa
Batlló. L'obra de Gaudí no es presentarà com la d'un geni aïllat, sinó
que es posarà en context i en diàleg amb les obres d'altres arquitectes
com Lluís Domènech i Montaner, Rafael Masó i Josep Maria Jujol, entre
d'altres. Així mateix, l'arquitectura tindrà un paper destacat al nou
discurs del museu, ja que Juan José Lahuerta, arquitecte, professor, cap
de les col·leccions i comissari de l'exposició de l'Any Internacional
Gaudí Univers Gaudí considera que alguns dels millors artistes
catalans del segle XX són arquitectes. Per poder desenvolupar aquesta
tasca, el Museu Nacional està col·laborant estretament amb la Càtedra
Gaudí, lligada a la Universitat Politècnica de Catalunya, la Pedrera i
la Sagrada Família. A més, manté converses amb l'Escola d'Arquitectura i
el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya per desenvolupar futurs
projectes.
A més del Museu Nacional, es poden veure peces de
mobiliari de l'arquitecte en diferents entitats privades de Barcelona:
el Museu del Modernisme, la Casa Museu Gaudí i el Museu Diocesà de
Barcelona, que acull un espai permanent dedicat a l'arquitecte, el
GaudíLab. Precisament la interpretació del llegat de l'arquitecte que fa
l'Església, que treballa en la beatificació de Gaudí, és un altre dels
factors que divideixen les entitats gaudinianes.
El primer congrés mundial
Poques setmanes després de la signatura de la Declaració de Mataró,
es va anunciar un altre esdeveniment que vol ser central dins el
gaudinisme: el primer congrés mundial dedicat a l'arquitecte. Se
celebrarà a la Universitat de Barcelona del 6 al 10 d'octubre. El
principal impulsor és el Gaudí Research Institute, una entitat creada fa
pocs mesos per Manuel Medarde, enginyer, historiador i tresorer de la
comissió de la Cripta de la Colònia Güell; Marià Marín, historiador i
comissari del GaudíLab, i Pere-Jordi Figuerola, conservador del Museu
Diocesà. "Seria bo que es creés un fons d'investigació", diu Figuerola.
"Quan van estar a Barcelona al gener els membres del consell consultiu
del congrés, que venien d'arreu del món, des de Rússia, el Japó,
Alemanya i Holanda, van expressar el desig que hi hagi un centre on
s'aglutinin les investigacions, tot el que s'ha fet al llarg de cent
anys", afegeix.
Tot i la curta existència de l'entitat, tots els
impulsors estudien l'obra de Gaudí des de fa dècades. La primera edició
del simposi estarà dedicada a la cripta de la Colònia Güell, on Medarde
ha fet treball de camp durant dècades. Un dels punts del simposi que ha
aixecat més expectació és la ingent quantitat de documents, molts dels
quals inèdits, amb què treballa l'organització, tot i que també és
qüestionat per alguns experts. Figuerola assenyala que a l'Arxiu Diocesà
hi ha "més de 8.000 documents signats per Gaudí" i que també disposen
de l'arxiu del secretari de Gaudí a la Sagrada Família i de "materials
de l'arxiu i biblioteca de l'arquitecte Joan Bassegoda", que durant
dècades va ser el director de la Càtedra Gaudí. L'institut també està en
contacte amb els arxius de Chicago i del Japó que custodien els llegats
dels Amics de Gaudí als Estats Units i al Japó per poder tenir-los en
format digital.
Gaudí vist des de Centreeuropa
Com indica el mateix nom de l'esdeveniment, els fundadors de Gaudí
Research Institute han buscat primer la complicitat d'universitats
estrangeres amb les quals han treballat en les últimes dècades i que
tenen càtedres dedicades a Gaudí, "les càtedres de les universitats de
Sttutgart, de Munic, de Berlín, d'Innsbruck i de Moscou", enumera
Figuerola. "Són els que aporten la tradició centreeuropea d'investigar
sobre Gaudí", subratlla. Aquestes universitats, segons els
organitzadors, han desenvolupat projectes de recerca en què s'ha aplicat
el mètode gaudinià en projectes relacionats en els camps de la gestió
empresarial, la cuina, l'esport i la salut. "A l'Europa central, Gaudí
no se'l considera un arquitecte, sinó un científic i un creador de
formes", afirma Figuerola.
Pel que fa a la presència d'experts catalans, al
consell consultiu hi ha l'enginyer, arquitecte i urbanista Josep Maria
Bosch Aymerich, l'especialista en Gaudí Carlos Flores, l'historiador de
l'art Francesc Fontbona, el crític d'art Arnau Puig i l'arquitecte i
secretari de l'associació Amics de Gaudí, Salvador Tarragó. Amb tot,
dues entitats destacades no hi participen: la Càtedra Gaudí i el Grup de
Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis de la UB de
Mireia Freixa.
El 2016 al congrés s'abordaran la Torre de
Bellesguard i el Col·legi de les Teresianes. El projecte d'un gran hotel
a Nova York centrarà l'edició del 2018, tot i que els dibuixos que se'n
conserven daten de després de la mort de l'arquitecte. El 2020, el 2022
i el 2024 s'analitzaran el Parc Güell i el Palau Güell, i la Casa
Batlló i la Casa Milà des de la perspectiva de la relació de Gaudí amb
"l'estil modern"
