NOTICIES GAUDINIANES
Els guardians i les 'capelles' d'Antoni Gaudí
El Govern apadrinarà una nova xarxa que aglutini entitats gaudinianes ara disgregades
ANTONI RIBAS TUR Barcelona |
EL PERIODICO
Les obres d'Antoni Gaudí són tan populars arreu del món
com qualificatius ha rebut l'arquitecte: geni, boig, místic, sant,
maçó, esotèric... Set de les seves obres estan reconegudes com a
patrimoni mundial de la Unesco: el Parc Güell, la Sagrada Família, la
Pedrera, la Casa Batlló, el Palau Güell, la Casa Vicens i la cripta de
la Colònia Güell. Amb tot, aquest consens que es dóna pel que fa a
públic, no es produeix tant en el terreny acadèmic i en el de la
conservació dels seus edificis. A l'entorn de Gaudí hi ha un conjunt
d'institucions, entitats i persones que treballen de manera individual i
que col·laboren només ocasionalment. "La dimensió que ha agafat el
gaudinisme demana com a mínim una coordinació", diu Daniel
Giralt-Miracle, crític, historiador de l'art, exdirector de l'Espai
Gaudí de la Pedrera i comissari general de l'Any Internacional Gaudí.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, té
previst reunir-se a finals d'aquest mes amb els propietaris de diverses
obres de Gaudí i altres entitats i institucions gaudinianes per posar
fil a l'agulla i saber quines són les seves necessitats i en quins
aspectes necessiten el seu suport. A partir d'aquesta trobada està
previst crear una xarxa gaudiniana per coordinar esforços. Els
participants d'aquesta reunió ja van signar el 23 de novembre de l'any
passat la Declaració de Mataró, un document de bones intencions
que té com a objectiu vetllar pel llegat de l'arquitecte, difondre'l i
fomentar la recerca que va reunir 17 propietaris, institucions i
entitats gaudinianes. "Cada edifici de Gaudí és un món. Uns són privats,
altres són propietats de fundacions derivades de caixes d'estalvis, de
l'Església, de la Diputació de Barcelona... La Sagrada Família, la Nau
Gaudí de Mataró i la Torre de Bellesguard són tan diferents entre elles
que cal posar-hi voluntat per trobar-hi les connexions", insisteix
Giralt-Miracle. La Declaració de Mataró, defensa, constitueix el
moment d'entesa a l'entorn de Gaudí "més important" des de l'Any
Internacional Gaudí. Ara com ara, el punt més calent pel que fa a la
conservació dels edificis de l'arquitecte està en els dos pavellons de
la Finca Güell, propietat de la Universitat de Barcelona, que van ser
seleccionats pel programa Watch 2014, del World Monuments Fund, com a
patrimoni mundial en risc.
Gaudí, central al MNAC
Segons ha dit Pepe Serra, el director
del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Modernisme ha de ser la
columna vertebral de la pinacoteca juntament amb l'art medieval. El
museu vol ser, també, la institució de referència de l'art i
l'arquitectura modernistes. En aquest sentit, l'obra d'Antoni Gaudí
tindrà una presència més important a la col·lecció permanent al juliol,
quan se'n renovi la presentació. Actualment es poden veure diverses
peces de mobiliari, i fonts del museu afirmen que sortiran de les
reserves, entre altres materials, més objectes provinents de la Casa
Batlló. L'obra de Gaudí no es presentarà com la d'un geni aïllat, sinó
que es posarà en context i en diàleg amb les obres d'altres arquitectes
com Lluís Domènech i Montaner, Rafael Masó i Josep Maria Jujol, entre
d'altres. Així mateix, l'arquitectura tindrà un paper destacat al nou
discurs del museu, ja que Juan José Lahuerta, arquitecte, professor, cap
de les col·leccions i comissari de l'exposició de l'Any Internacional
Gaudí Univers Gaudí considera que alguns dels millors artistes
catalans del segle XX són arquitectes. Per poder desenvolupar aquesta
tasca, el Museu Nacional està col·laborant estretament amb la Càtedra
Gaudí, lligada a la Universitat Politècnica de Catalunya, la Pedrera i
la Sagrada Família. A més, manté converses amb l'Escola d'Arquitectura i
el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya per desenvolupar futurs
projectes.
A més del Museu Nacional, es poden veure peces de
mobiliari de l'arquitecte en diferents entitats privades de Barcelona:
el Museu del Modernisme, la Casa Museu Gaudí i el Museu Diocesà de
Barcelona, que acull un espai permanent dedicat a l'arquitecte, el
GaudíLab. Precisament la interpretació del llegat de l'arquitecte que fa
l'Església, que treballa en la beatificació de Gaudí, és un altre dels
factors que divideixen les entitats gaudinianes.
El primer congrés mundial
Poques setmanes després de la signatura de la Declaració de Mataró,
es va anunciar un altre esdeveniment que vol ser central dins el
gaudinisme: el primer congrés mundial dedicat a l'arquitecte. Se
celebrarà a la Universitat de Barcelona del 6 al 10 d'octubre. El
principal impulsor és el Gaudí Research Institute, una entitat creada fa
pocs mesos per Manuel Medarde, enginyer, historiador i tresorer de la
comissió de la Cripta de la Colònia Güell; Marià Marín, historiador i
comissari del GaudíLab, i Pere-Jordi Figuerola, conservador del Museu
Diocesà. "Seria bo que es creés un fons d'investigació", diu Figuerola.
"Quan van estar a Barcelona al gener els membres del consell consultiu
del congrés, que venien d'arreu del món, des de Rússia, el Japó,
Alemanya i Holanda, van expressar el desig que hi hagi un centre on
s'aglutinin les investigacions, tot el que s'ha fet al llarg de cent
anys", afegeix.
Tot i la curta existència de l'entitat, tots els
impulsors estudien l'obra de Gaudí des de fa dècades. La primera edició
del simposi estarà dedicada a la cripta de la Colònia Güell, on Medarde
ha fet treball de camp durant dècades. Un dels punts del simposi que ha
aixecat més expectació és la ingent quantitat de documents, molts dels
quals inèdits, amb què treballa l'organització, tot i que també és
qüestionat per alguns experts. Figuerola assenyala que a l'Arxiu Diocesà
hi ha "més de 8.000 documents signats per Gaudí" i que també disposen
de l'arxiu del secretari de Gaudí a la Sagrada Família i de "materials
de l'arxiu i biblioteca de l'arquitecte Joan Bassegoda", que durant
dècades va ser el director de la Càtedra Gaudí. L'institut també està en
contacte amb els arxius de Chicago i del Japó que custodien els llegats
dels Amics de Gaudí als Estats Units i al Japó per poder tenir-los en
format digital.
Gaudí vist des de Centreeuropa
Com indica el mateix nom de l'esdeveniment, els fundadors de Gaudí
Research Institute han buscat primer la complicitat d'universitats
estrangeres amb les quals han treballat en les últimes dècades i que
tenen càtedres dedicades a Gaudí, "les càtedres de les universitats de
Sttutgart, de Munic, de Berlín, d'Innsbruck i de Moscou", enumera
Figuerola. "Són els que aporten la tradició centreeuropea d'investigar
sobre Gaudí", subratlla. Aquestes universitats, segons els
organitzadors, han desenvolupat projectes de recerca en què s'ha aplicat
el mètode gaudinià en projectes relacionats en els camps de la gestió
empresarial, la cuina, l'esport i la salut. "A l'Europa central, Gaudí
no se'l considera un arquitecte, sinó un científic i un creador de
formes", afirma Figuerola.
Pel que fa a la presència d'experts catalans, al
consell consultiu hi ha l'enginyer, arquitecte i urbanista Josep Maria
Bosch Aymerich, l'especialista en Gaudí Carlos Flores, l'historiador de
l'art Francesc Fontbona, el crític d'art Arnau Puig i l'arquitecte i
secretari de l'associació Amics de Gaudí, Salvador Tarragó. Amb tot,
dues entitats destacades no hi participen: la Càtedra Gaudí i el Grup de
Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis de la UB de
Mireia Freixa.
El 2016 al congrés s'abordaran la Torre de
Bellesguard i el Col·legi de les Teresianes. El projecte d'un gran hotel
a Nova York centrarà l'edició del 2018, tot i que els dibuixos que se'n
conserven daten de després de la mort de l'arquitecte. El 2020, el 2022
i el 2024 s'analitzaran el Parc Güell i el Palau Güell, i la Casa
Batlló i la Casa Milà des de la perspectiva de la relació de Gaudí amb
"l'estil modern"VOLEM PROMOCIONAR EL BLOC
El món GAUDÍ - The GAUDÍ world
| www.gaudiworldmon.blogspot.com |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada