Un vídeo de la Casa Batlló guanya un premi internacional de pel·lícules turístiques

L'edifici d'Antoni Gaudí cobra vida gràcies als efectes de realitat augmentada i 3D

CASA BATLLÓ

'Love Casa Batlló' --millor Film Cultural 2014 del festival de Riga--, una visita virtual amb realitat augmentada i imatges en 3D animades.

CRISTINA SAVALL / Barcelona

EL PERIODICO 

Dimarts, 29 d'abril del 2014 - 22.53 h
El vídeo 'Love Casa Batlló' ha obtingut el Gran Premi del Festival Internacional de Films Turístics de Riga i el guardó a la millor pel·lícula de turisme cultural. El curtmetratge de 2,34 minuts és obra de la productora Nueveojos, que ja va realitzar el 'mapping' del drac que es va projectar fa dos anys a la façana de l'edifici per celebrar els 10 anys de visites culturals amb les portes obertes al públic.
El film guanyador es difon a través d'internet i està protagonitzat per l'actriu Maria Huerga, filla del cineasta Manuel Huerga i de l'artista multimèdia Mariona Omedes, fundadora de Nueveojos i coautora del vídeo amb Carles Mora. Amb música de Luis Miguel Cobo, 'Love Casa Batlló' és un conte oníric en què se submergeix una noia quan l'edifici reformat per Antoni Gaudí per encàrrec de Josep Batlló el 1904 cobra vida amb preciosos efectes de realitat augmentada i 3D.
La direcció de Casa Batlló, situada al passeig de Gràcia, entre Consell de Cent i Aragó, assegura a través d'un comunicat que el guardó és "un reconeixement a l'esforç i dedicació de tots els que han format part d'aquest projecte; un premi a la creativitat i originalitat i, per descomptat, un homenatge a la genialitat de Gaudí".
El Festival Internacional de Films Turístics de Riga forma part de la xarxa de festivals d'audiovisuals turístics CIFFT. El certamen se celebra des del 2008 organitzat per l'ajuntament de la capital de Letònia, premia i estimula el turisme global per mitjà dels audiovisuals a través de diferents categories, entre elles el turisme cultural, el d'aventura, l'ecoturisme i el turisme comercial.

Exposen una maqueta de la Sagrada Família a Hong Kong

Un centre comercial de la ciutat xinesa acull una reconstrucció feta amb paper fins l'1 de juny

EFE Hong Kong | ARA  29/04/2014 13:19

• 

Vista de la maqueta de la Sagrada Família / EFE

Un centre comercial de Hong Kong acull una maqueta de 10 metres d'alçada feta amb paper de la Basílica de la Sagrada Família, obra de l'arquitecte Antoni Gaudí.

La maqueta estarà exposada al públic fins l'1 de juny en el marc de la mostra 'Exposició de l'arquitectura de Gaudí', organitzada per Times Square Hong Kong, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

CELEBRACIÓ INTERNACIONAL

Sant Jordi - Brussel · les acull una exposició sobre l'arquitectura de Gaudí

BARCELONA, 21 Abr. (EUROPA PRESS) -

L'espai Catalunya Europa de Brussel · inaugurarà dilluns que ve l'exposició 'Gaudí, una arquitectura d'expansió', un acte que comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas.

L'exhibició, organitzada pel Govern, dóna a conèixer l'art i la capacitat creativa del reconegut arquitecte i s'acosta al seu singular estil, no identificable amb cap altra tendència, tampoc les contemporànies al modernisme.
Es tracta d'una mostra més del reconeixement mundial d'aquest geni català que, igual que altres com Dalí i Miró, va buscar la inspiració en el paisatge de Catalunya i en els seus referents vegetals.
L'exposició s'emmarca en els actes de celebració de la II Setmana de Sant Jordi a Brussel · les, que també acull el festival 'fenêtre ouverte sur la Catalogne', organitzat per la Conselleria de Cultura i la Federació de Joventuts Musicals Wallonie-Bruxelles.
El festival porta més de 20 activitats culturals als carrers de la capital belga entre el 19 i el 27 d'abril, amb el concert 'Coblism Live', a càrrec de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i el Dj Raph Dumas, o el cercavila de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya com a actes principals.

De Rafel Martín a Gaudí

Opinió. Francesc Canosa

19/04/2014

De Rafel Martín a Gaudí

"Els catalans som com una Sagrada Família que no s'acaba mai, on no s'acaben mai les agressions"

Francesc Canosa

Novament gràcies. Gràcies al ministre Jorge Fernández Díaz vam saber que moltes famílies catalanes no van poder celebrar el Nadal juntes per culpa de la consulta. Quan alguns van intentar anar a casa dels seus familiars es van trobar amb cases atrinxerades, bunqueritzades: fortificacions inexpugnables. Alguns herois van poder penetrar i el que va passar dins ja forma part de la Història de les Grans Batalles Bèl·liques Universals. Faccions familiars amb llança flames d'escudella davant d'altres que disparaven obusos de carn d'olla. A l'aire torrons F-16 atacaven vaixells destructors de cava que es defensaven amb míssils mar-aire. Gràcies per dir-nos la veritat. Ara esperem que el ministre també ens digui la veritat sobre l'apallissament, els insults, la detenció, i la retenció que ha denunciat un aficionat barcelonista durant el partit Barça-Madrid a Mestalla. Això és el que diu Rafel Martín que va fer la policia espanyola. I no hi havia cap motiu aparent. Ell creu que és perquè duia una estelada. Es veu que així el van saludar: "Te vas a enterar, catalán de mierda".
 

Si tot això és veritat el ministre ens ho explicarà amb pèls, senyals i foses nasals. Com ha fet amb altres casos en els quals s'ha vist implicada la policia: informes falsos, filtració de fotos de jutges catalans, Ceuta.... Vaja, com també ho estan fent tots els mitjans de comunicació espanyols informant dia, migdiada, i nit sobre els fets que revela Martín. Esperem la veritat. De fet l'esperem des de fa molt temps.
 

L''11 de setembre de 1924 Antoní Gaudí va ser detingut per la policia espanyola per negar-se a contestar en castellà. Tot és surrealista. Aquell dia la Dictadura de Primo de Rivera va decidir tancar les esglésies perquè els catalans no es poguessin reunir per celebrar la Diada. Gaudí, que tenia contactes directes amb Déu, se'n va de cap a l'església de Sant Just i Pastor. No el deixen entrar. Insisteix. Sempre en català. I au, cap a comissaria. L'interrogatori és per sucar melindros:
 

—¿Cómo se Ilama Vd.? 

 —Antoni Gaudí. 

 —¿Qué edad tiene Vd.? 

 —71 anys. 

 —¿Qué profesión? 

 —Arquitecte. 

 —Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano… 

 —La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua. 

 —¿Cómo se llamaba su padre? 

 —Francesc Gaudí. 

 —¿Qué es eso de Francesc? (Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir 

dirigint-se a Gaudí): 

 —¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino! 

 —Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua...

—Si Vd. no fuese viejo...
 

N'hi ha més de melindros però bé, al final el duen al calabós. Dins dos persones més. Una a punt de sortir. L'altra un pobre home que el detenen per vendre fruita pel carrer. Li requisen tota i li foten una multa de cinc duros. S'obre la porta i li canten la cartilla a Gaudí: seran 50 pessetes de multa i queda lliure. No tenia ni un ral. Com que Déu en aquells moments estava ocupat li van deixar enviar una nota al Rector de la Mercè. Demana 50 pessetes per ell i 25 pel seu company de cel·la. Arriba la pasta terrenal. L'altre pres no parava de plorar i vol una adreça per tornar-li els cinc duros. Gaudí diu: "La caritat no es torna. Si un dia us trobeu com jo avui, en el cas de poder fer un acte de caritat, feu-lo pensant en les 25 pessetes que em voldríeu tornar". Au, pels que creuen, com someres bòrnies i coixes, que la coherència nacional i social no van, des de sempre, juntes. De res.
 

Per què detenen Gaudí? Per les mateixes raons que diu la policia que ho fa amb Martín: per no voler identificar-se, per resistència a l'autoritat. I així, al llarg dels temps, milers i milers de casos. Mentre, els catalans, som com una Sagrada Família que no s'acaba mai, on no s'acaben mai les agressions. De tot tipus. Aparentment indemostrables. Com si fossin un acte de fe. Però de fet el que és un miracle és continuar dempeus: com un diumenge de resurrecció diari. 

L'AUTOR

Francesc Canosa és explicador de coses. És soci-director de la productora audiovisual Daltabaix; col.laborador del Singular digital; El Quadern de El País; la Xarxa; Televisió de Catalunya; RAC. Com a escriptor ha publicat diversos llibres sobre la memòria de Catalunya: I love BCN; Sort per a tots; La Barcelona Pecadora de Domènec de Bellmunt; L’anecdotologi de Francesc Pujols; República TV. La Catalunya de la primera televisió; L'imperialisme dolç. Catalunya salva Extremadura del Plan Badajoz; Entre el sabre i la bomba. Memòries d'un país i d'un partit. Unió Democràtica de Catalunya (1931-1980) i actualment prepara una obra sobre els empresaris catalans. També és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Anteriorment ha treballa com a periodista (La Mañana; Avui; El Periódico; El País); com a reporter i guionista (TV3; Canal Estilo; Canal 9; Tele 5; Antena 3), com a editor (Trípodos), a la xarxa amb projectes com VistinoVist.

Seguir l'autor

@francesccanosa

Dilluns  14.04.2014  18:59

Autor/s: ACN

Descoberts dos vitralls de Gaudí en una capella particular

Un estudi de recerca del IEC i el Departament de Cultura inventaria en quatre anys més de dos mil vitralls

Vilaweb
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el Departament de Cultura van signar el 2009 un conveni per a elaborar el registre i inventari dels vitralls catalans. Durant quatre anys ja s'han inventariat més de dos mil vitralls de la demarcació de Barcelona i més de dos-cents edificis a la ciutat de Barcelona, que van des del Barroc fins al Modernisme. El registre serveix per a elaborar un mapa del vitralls 'molt acurat i complet'. Entre les troballes han destacat dos vitralls inèdits de l'arquitecte Antoni Gaudí. Els dos vitralls atribuïts a Gaudí són integrats en una capella particular i van ser elaborats pel taller Amigó.
El director executiu i investigador principal del Corpus Vitrearum de Catalunya, Antoni Vila, ha explicat que havien recorregut tot el territori sense saber quins vitralls es trobarien. 'Els rectors o propietaris ens han donat generalment indicacions fiables, però també n'hi havia que no tant o que no sabien si els vitralls que tenien eren importants', ha dit. Ha admès que el recorregut els ha aportat sorpreses. S'han identificat vitralls de petites poblacions i de capitals per 'insignificants que poguessin semblar, però molt vàlids des d'un punt de vista creatiu'.

Gaudí

Entre les troballes es destaquen dos vitralls d'una capella particular. El primer és una rosassa de vitrall emplomat d'uns 90 cm de diàmetre, datat entre el 1886 i el 1902, d'estil modernista. L'altre és el vitrall de l'Arcàngel Miquel. Té unes dimensions de 75 cm x 24,5 cm i és datat aproximadament l'any 1894, d'estil modernista. L'obra representa l'arcàngel sobre un camper blau. Tots dos van ser fets al taller Amigó i s'atribueixen a Antoni Gaudí.
Vila, que no n'ha revelat la localització exacta, ha explicat que un rector va demanar a Gaudí que fes els dos vitralls per a una capella de casa seva.

A partir d'aquesta troballa, s'ha pogut establir la cronologia dels vitralls de Gaudí: vitralls vuitcentistes, recerca inconformista amb el llenguatge del vitrall tradicional i nou llenguatge vitrallístic.

Santa Maria de Palautordera i Vilafranca del Penedès

L'elaboració del registre ha permès de descobrir uns vitralls barrocs a l'església de Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny. La primera és santa Rosa i sembla que s'hi representa Rosa de Lima, la primera santa americana. Hi és representada dempeus amb el nen Jesús a coll. L'altre és el vitrall de Sant Pere, barroc, del 1628, i s'hi representa sant Pere dempeus ocupant els cinc plafons que formen el vitrall.

Així mateix, s'ha establert la paternitat del conjunt de vitralls de l'absis de l'església de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès. Són atribuïts al taller Amigó, un dels vitrallers premodernistes més representatius de Catalunya. Aquests vitralls de Vilafranca configuren un dels conjunts vuitcentistes més importants de Catalunya.

Els estudis també han enriquit la història del vitrall amb la Mare de Déu i el nen Jesús que hi ha al Palau de la Generalitat, concretament al pati de Sant Jordi. Contrasta amb la resta de vitralls del palau per l'època, per l'estil i per la tècnica. S'ha localitzat un document en què consta que aquest vitrall va ser fet per encàrrec del tsar de Rússia i que més endavant va ser adquirit per a l'emplaçament actual.

Criteris de protecció

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que la feina que comença ara és estudiar tot aquest fons i conjunt patrimonial i establir els criteris de protecció allà on calgui: 'Ara comença una segona feina que és la de protegir', ha dit.

Més enllà de Barcelona

Vila també ha dit que la intenció era d'anar més enllà de la demarcació de Barcelona. 'La part forta del vitrall modernista és Barcelona i el seu entorn i després hi hauria un apèndix a Reus i a Girona', ha indicat.

També s'ha presentat la web del Corpus Vitrearum Catalunya que recollirà la informació de tot el patrimoni del vitrall català.

• 
  Rosassa de vitrall emplomat d'uns 90 cm de diàmetre, datat entre el 1886 i el 1902, d'estil modernista, que s'atribueix a Antoni Gaudí.

.....................................................
http://www.iec.cat/iecavui/corpus.html
 

El Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) és un programa de l’Institut d’Estudis Catalans que forma part del conjunt de programes sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), federació d’acadèmies i institucions científiques amb voluntat de cooperació internacional, amb seu a Brussel·les, a la qual pertany l’IEC des de l’any 1922.

L’objectiu genèric d’aquest programa és l’estudi científic i documentat (amb publicació final) de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils.
El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art, i fou acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós alts organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del Corpus pel que fa a Catalunya, i l’any 1957 es va constituir un comitè a Barcelona que va presentar a la reunió del 1958 de la UAI un primer programa corresponent als volums dedicats a Catalunya.
No obstant això, les dificultats per les quals va passar l’IEC durant la dictadura franquista van impedir-ne la publicació, fins que l’any 1979 es constituí un equip tècnic permanent amb especialistes i es van reprendre els treballs d’arxiu i d’equip sobre els monuments, fet que va permetre publicar quatre volums entre el 1985 i el 1997, i el cinquè i darrer de la sèrie catalana el 2007.
Pel que fa als vitralls de Catalunya, l’IEC ha compilat més de tres mil transparències, conservades al seu arxiu històric, i ha publicat cinc volums dins la sèrie d’Espanya (VI a X).

Homenatge a J.M. Subirachs

09/04/2014

Homenatge a J.M. Subirachs

Subirachs, que va traspassar ahir, va ser un dels creadors de referència de l’art català de la segona meitat del segle XX

Joan Gil Gregorio

Membre de l’Associació Catalana de Crítics d'Art

Artista polifacètic i català universal, Josep M.Subirachs (Barcelona, 1927-2014) va morir ahir als 87 anys. Amb aquestes línies, volem retre un sentit homenatge a un creador que es va lliurar a l’art i a la cultura del seu país.

Format en la tradició del noucentisme, ha estat un dels creadors de referència de l’art català de la segona meitat del segle XX. No només pel faraònic projecte de la façana de la Passió de la Sagrada Família, sinó també perquè és un dels creadors catalans que més escultures públiques i privades ha realitzat en las darreres dècades. Ja a l’inici de la seva trajectòria, Subirachs va aconseguir materialitzar una escultura diferent de la convencional que es feia aleshores al nostre país.

Són moltes les persones que actualment identifiquen Subirachs com l’autor d’aquesta intervenció escultòrica, però obliden la seva altra obra. Ja sia per la magnitud, per la originalitat o per les apassionades polèmiques que ha suscitat, la intervenció escultòrica en el temple català ha eclipsat la resta de la seva producció, emmascarant la incidència de les innovadores aportacions a la història de l’art català del segle XX. La seva obra, caracteritzada pel rigor formal i per un alt domini de la tècnica, s’ha desplegat en direccions ben diverses: des dels dibuixos i gravats, passant pels formats escultòrics, fins a les intervencions públiques. El seu treball s’ha mogut entre la monumentalitat arquitectònica i l’objecte preciosista, entre el Renaixement i el Barroc, entre l’escultura i la pintura, entre la modernitat i la tradició, entre la figuració i l’abstracció… una tensió entre pols oposats que equilibra una personalitat desbordant i creativa. És per això que ha imposat un nou concepte d’escultura a Catalunya, posseïdor d’un alt domini de la tècnica i d’una escrupolositat formal.

A més d’una notable projecció internacional, amb innombrables exposicions individuals, reiterades participacions en mostres col·lectives i obres emplaçades en ciutats i museus d’arreu del món, és especialment destacable la presència de la producció de Subirachs arreu de Catalunya amb obres monumentals carregades de simbologia nacionalista: porta de bronze que comunica el Palau del Lloctinent amb el Saló del Tinell (Barcelona, 1975), monument a Ramon Llull (Montserrat, 1977), altar i relleu de la porta de la capella del Santíssim (Montserrat, 1978), monument al redreçament de la Generalitat de Catalunya (Cervera, 1982), monument a Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1983), monument a Pau Casals (Sant Salvador del Vendrell, 1984), monument a Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1986), monument al Mil·lenari de Catalunya (Tarragona, 1990), monument a Francesc Macià (Barcelona, 1991).També, el seu llegat inclou 'Evocació marinera', la primera escultura abstracta que es va col·locar als carrers de Barcelona, el monument a Narcís Monturiol o la porta de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Subirachs va ser reconegut com a Cavaller de l'Ordre de les arts i les lletres de França, amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or del Mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona. També va rebre la Medalla d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles arts de Santa Isabel d'Hongria, la Medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona.

Josep Maria Subirachs

 

Després d'una llarga malaltia, mor Josep Maria Subirachs als 87 anys

Després d'una llarga malaltia, mor Josep Maria Subirachs als 87 anys

La cerimònia de comiat de l'autor de la façana de la Passió de la Sagrada Família serà en la intimitat, encara que pròximament hi haurà un acte públic

DIEGO CALDERÓN

Josep Maria Subirachs davant la seva escultura 'Sitges' a Vilafranca el 2008.

(Cal dir que aquest peu de foto que posa El Periodico és erroní, doncs l'escultura on és veu Subirachs es troba a Sitges i concretament a l'entrada de la Vila pel Passeig de Vilafranca i no és a Vilafranca ciutat, valgui l'aclariment)

El PERIODICO

EFE / Barcelona

Dimarts, 8 d'abril del 2014 - 18.28 h
L'escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art Josep Maria Subirachs ha mort aquest dilluns a la nit a Barcelona als 87 anys d'edat, han informat fonts familiars.
Subirachs ha mort després d'una llarga malaltia neurodegenerativa, i la cerimònia de comiat serà en la intimitat de la família, encara que ben aviat se celebrarà un acte públic perquè tothom se'n pugui acomiadar.
Subirachs (Barcelona, 1927) va realitzar una infinitat d'obres, la majoria monuments públics, però sens dubte la seva obra magna va ser el disseny i l'escultura de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, una obra molt criticada contra la qual es va organitzar una manifestació el 1990.
Va néixer al Poblenou l'11 de març de 1927 en el si d'una família de classe obrera i va cursar estudis de Belles Arts a l'Escola Superior de Barcelona. La precària situació econòmica que va patir durant la postguerra el va obligar a renunciar a cursar estudis d'arquitectura i, amb catorze anys, va començar a treballar al taller d'un daurador aficionat a l'escultura. En aquesta mateixa època ja modelava figures de fang que coïa al forn d'una bòbila.
Entre el 1946 i el 1948 va treballar amb Enric Casanovas, després d'haver estat als tallers escola d'Enric Monjo. La seva primera etapa artística va estar marcada per l'estètica mediterrània i la seva admiració per l'obra d'Aristides Maillol, entre un naturalisme idealista i la necessitat d'esquematitzar o desenfocar la forma. Exemples d'aquest període són 'Cadaqués' (1947) i 'Nu jacent' (1950).
El 1950 Subirachs funda, amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabé i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira, el grup Postectura, que es presenta amb una exposició i un manifest a les Galeries Laietanes de Barcelona. L'any següent, el Cercle Maillol de l'Institut Francès li concedeix una beca per ampliar estudis a París, on entra en contacte amb les últimes avantguardes europees i s'entusiasma al descobrir l'obra de l'escultor britànic Henry Moore.
La seva participació al II Saló d'Octubre, celebrat a Barcelona el 1949, li concedeix el reconeixement públic i fins al 1957 participa en aquest saló ininterrompudament. Al mateix Saló d'Octubre el pintor belga Luc Peire descobreix i s'interessa per la seva obra i el convida a traslladar-se a Bèlgica, on Subirachs va viure i va treballar de 1954 a 1956 i va decidir dedicar-se professionalment a l'escultura.

LÍNIES HELICOÏDALS DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Subirachs es va inspirar en aquests anys en les línies helicoïdals de l'obra de Gaudí, a qui va rendir un homenatge amb algunes de les obres realitzades a principis de la dècada dels 50. De l'expressionisme va derivar cap a l'abstracció, en un procés cap a un estil personal que, cap a finals dels anys 50, el va portar a interessar-se pel ferro.
Aquest material formarà part dels seus interessos artístics, com la pedra, el bronze, el coure, el formigó, el fibrociment, el gres o la fusta, en què sempre va intentar ressaltar les qualitats plàstiques de les seves variades estructures, colors i textures.
Un any després del seu trasllat a Bèlgica va construir la seva gran obra, 'La Torre de Babel', va abandonar la figuració i va passar a un sistema més lineal. Posteriorment, va realitzar les denominades "arquitectures interiors", superfícies mortes, abstractes i patètiques, tallades en fang cuit en lloc de modelades a la forma tradicional. També treballa relleus en argila o gresos tallats i mitjançant impressions en el fang tou amb objectes artificials l'empremta del quals té aquest caràcter de fòssil.
Entre el 1957 i el 1960 Subirachs va esculpir nombrosa escultura pública, com 'Forma 212' (1957), la primera obra abstracta emplaçada en un espai públic de Barcelona; o 'Les taules de la llei' que va situar l'any següent a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona.
El 1960, la seva obra 'Evocació marinera', ubicada al barri de la Barceloneta, desencadena apassionades polèmiques a la ciutat, en un temps en què va realitzar per al santuari de la Mare de Déu del Camí, a Lleó, les tretze monumentals figures de bronze de la façana, quatre portes també de bronze i diversos elements per a l'interior del temple. Aquest conjunt monumental, culminació de la seva etapa expressionista, està considerat una fita en la renovació artística espanyola del segle XX.

ESCULTURA EN ELS JOCS OLÍMPICS DE SEÜL

Cap al 1965, l'artista torna a una nova figuració en què es repeteixen alguns elements iconogràfics com la Torre de Babel, el laberint, l'obelisc fal·lus, l'arbre pubis, l'escala o la cinta de Möbius. Altres obres seves són 'Vertical' (1960), situada a Dallas (EUA); 'A les Olimpíades' construïda especialment per als XIX Jocs Olímpics de Mèxic ubicada a la ciutat olímpica; 'La Columna' (1968) a Anvers; la façana del nou Ajuntament de Barcelona (1969); 'L'Empremta' (1973) a Santa Cruz de Tenerife; la 'Porta de Sant Jordi' del palau de la Corona d'Aragó a Barcelona (1975); i 'Teseu' (1976), al Palau de la Generalitat.
El 1986, Subirachs va rebre un encàrrec d'extraordinàries proporcions, la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, a la qual va dedicar gairebé vint anys (1987-2005), en què Subirachs va oferir una síntesi i culminació de la seva carrera escultòrica, amb més d'un centenar de figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze.
Un altre dels seus monuments més destacats i coneguts és el dedicat a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, obra del 1991 i que està situada a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Així mateix, Subirachs va ser elegit per una sèrie de crítics del món per realitzar una gran escultura que presidís els Jocs Olímpics de Seül 1988, per a la qual cosa l'artista va realitzar un bloc de base circular i 15 metres d'altura, en formigó fosc.
El 1989, Subirachs va ser elegit acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i en el seu ingrés un any després va pronunciar un discurs sobre Gaudí, Orson Welles i Saul Steinberg.

RECORDANT SUBIRACHS A CERVERA.

 08.04.14 .

RECORDANT SUBIRACHS A CERVERA.
Mor a 87 anys l'escultor Josep Maria Subirachs.
Són prop de tres quarts de dotze del migdia del 8 d'abril del 2014, quan estic acabant un dels meus articles, un força actual, quan veig que la notícia que surt a TV3, dient que s'ha mor en Josep Maria Subirachs als seus 87 anys a causa d'una malaltia neurodegenerativa, i que va esdevenir ahir a dos quarts de deu de la nit. Sabem que Subirachs ha sigut i és un dels nostres principals escultors contemporis i que ha esdevingut universal, tant com a català i com artista, i que a part de la seva gran obra personal està repartida arreu de Catalunya i del món, encara que la seva gran fama, li ha vingut al darrere de l'any 1986 que fou elegit per la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, - a proposta de Jordi Bonet, que fou fins fa pocs anys l'Arquitecte- Director del Temple, i com diu ell: “Gràcies a l'obra que li vaig veure de la “Vingen del Camino” de Lleó“, que jo anant cap Astorga he vist, gaudit i ús aconsello - , a fer la part escultòrica de la façana de la Passió de la Sagrada Família i que va començar l'any 1987 i que si va dedicar fer durant més de vint anys i així ha esdevingut la seva obra magna i la més mediàtica.
És  després d'això que canvio totalment de registre i em poso a fer una glosa d' aquest gran artista plàstic que vaig conèixer a Cervera a principis dels anys vuitanta , un artista que admirava, i que he seguit admirant i m'ha frapat el seu traspàs d'avui.

El Subirachs que vaig conèixer a Cervera.
Permeteu-me explicar primerament quan vaig conèixer al Josep Maria Subirachs. Devia ser l'anys 1981 o 82 (...), quan Subirachs estava acabant la que jo, anomeno la seva obra cerverina - recordem que en aquesta època a Josep Maria Subirachs encara no se li havia fet l'encàrrec de la Façana de la Sagrada Família (1986), que va començar el 1987-, i la seva obra cerverina era i és, el Monument a la Generalitat de Catalunya, doncs recordem que a Cervera i no gaire lluny de la ubicació de l'esmentat monument, fou quan el 1359, el rei Pere el Cerimoniós va convocar les Corts Catalanes a Cervera i així s'inicià la Generalitat de Catalunya. Aquest Monument a la Generalitat obra de Subirachs està format per quatre columnes coniques de base quadrada  i que representen les quatre barres de la senyera, unes columnes que s'aixequen representant la recuperació de la Generalitat i a la vegada de Catalunya. En alguna d'aquestes columnes l'escultor hi va gravar molts fets de la història nacional catalana.

Conversa als peus del Monument.
Doncs si, al peu d'aquest Monument a la Generalitat de Catalunya a Cervera vaig l'honor de conèixer a Josep Maria Subirachs i tenir-hi una llarga conversa, vàrem parlar de la seva obra en general, del Monument, i de tutti quanti referent a l'art, i allí férem una certa amistat, i coincidirem l'any 1982 el mateix dia de la inauguració oficial del Monument, amb l'assistència del president de la Generalitat Jordi Pujol i que coincidia a la meitat justa de la seva primera legislatura.

Anys després ens vam trobar a Barcelona en una de les seves exposicions, recordo que era d'obra petita i seriada, ens saludarem i parlarem una estona, entre altres coses de Cervera i del seu Monument..., en aquella època em va regalar un dels seus catàlegs -llibre, i me'l dedica amb referències a la trobada cerverina, – tristament un catàleg que he perdut, per allò de cada bugada es perd un llençol- , recordo que parlarem del Monument i de la seva ubicació que ambdós coincidirem que s'hagués tingut de posar en un lloc més adient, on no si tingués d'anar ex profès i fes més patxoca.
Coincidirem d'altres vegades però això ja és una història.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

Als 87 anys mor l'escultor Josep Maria Subirachs

El seu llegat inclou 'Evocació marinera', la primera escultura abstracta que es va col·locar als carrers de Barcelona, i els grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família

ARA Barcelona | 08/04/2014 11:13

• 

Subirachs, en una imatge d'arxiu / FRANCESC MELCION

L'escultor Josep Maria Subirachs va morir ahir a dos quarts de deu de la nit als 87 anys a Barcelona, segons  han informat fonts pròximes a la família, després d'una llarga malaltia neurodegenerativa. La cerimònia de comiat se celebrarà en la intimitat i pròximament se li dedicarà un acte públic per a tothom que vulgui acomiadar-se de l'artista i recordar-lo. L'Estudi Regomir, on es pot contemplar una selecció d'obres de petit format de l'artista, celebrarà demà una jornada de portes obertes des de les deu del matí fins a les set de la tarda per retre-li homenatge o hi haurà un llibre de condol a disposició del públic.

Autor d''Evocació marinera', la primera escultura abstracta que es va col·locar als carrers de Barcelona, i dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família, Subirachs va néixer en una família humil del Poblenou. Va haver de renunciar a la carrera d'arquitectura i es va decantar per l'escultura. Es va formar al taller d'Enric Monjo entre el 1942 i el 1947 i també va treballar durant uns mesos amb Enric Casanovas, tot i que va morir pocs mesos després que Subirachs entrés al seu taller.

El 1948, Maria Subirachs va fundar el grup Postlectura, juntament amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabaté i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira. Subirachs va viatjar a París amb una beca per ampliar els estudis. També va viatjar a Bèlgica arran de la invitació del pintor Luc Peire, que havia descobert la seva obra al Saló d'Octubre, on Subirachs va exposar entre el 1949 i el 1957.

Josep Maria Subirachs va evolucionar del seu noucentisme inicial cap a un estil més expressiu i esquemàtic. "Subirachs és un dels escultors cabdals de la segona meitat del segle XX", va dir el crític d'art Daniel Giralt-Miracle amb motiu del 85è aniversari de l'artista. "Va fer un salt mortal –va afegir– de l'escultura noucentista a l'abstracció gràcies a la seva excel·lent formació. I als anys 80 va recuperar la figuració reprenent el llenguatge del Renaixement i el Barroc i combinant-lo amb el 'pop art'. No es pot qüestionar que és una artista molt original i molt personal". Subirachs va ser reconegut com Cavaller de l'Ordre de les arts i les lletres de França, amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or del Mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona. També va rebre la Medalla d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles arts de Santa Isabel d'Hongria, la Medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona.

Al llarg de la seva trajectòria, Subirachs va realitzar més d'un centenar d'escultures públiques arreu del món, més de 70 de les quals són a Barcelona, com el monument a Francesc Macià de la plaça de Catalunya, el monument a Narcís Monturiol, el fris 'Barcelona' de l'Ajuntament de Barcelona i la porta de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. A més, se'l considera un renovador de l'art sacre, tot i que es declarava agnòstic, amb les escultures que va realitzar per al santuari de la Virgen del Camino, a Lleó.

L'agra polèmica que van despertar els grups escultòrics que va fer per a la façana de la Passió van marcar la trajectòria de Subirachs. Va començar-hi a treballar el 1986 i la tasca es va perllongar fins al 2005. La darrera obra que va realitzar per a la basílica van ser les portes de bronze que va crear per a la façana de la Glòria. En total, va fer més de 100 escultures de pedra i quatre portes de bronze.

En els darrers anys, les dificultats logístiques i les circumstàncies econòmiques van dur a la cancel·lació del Centre Cultural Caixa Penedès Espai Subirachs, un museu de la seva obra que havia d'estar ubicat pels volts del Museu Picasso. Havia d'obrir les portes el 2004, coincidint amb el Fòrum de les Cultures, però l'obertura es va posposar. L'artista havia cedit 300 obres de la seva col·lecció particular i l'entitat bancària n'havia adquirit 30.