Dilluns  14.04.2014  18:59

Autor/s: ACN

Descoberts dos vitralls de Gaudí en una capella particular

Un estudi de recerca del IEC i el Departament de Cultura inventaria en quatre anys més de dos mil vitralls

Vilaweb
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el Departament de Cultura van signar el 2009 un conveni per a elaborar el registre i inventari dels vitralls catalans. Durant quatre anys ja s'han inventariat més de dos mil vitralls de la demarcació de Barcelona i més de dos-cents edificis a la ciutat de Barcelona, que van des del Barroc fins al Modernisme. El registre serveix per a elaborar un mapa del vitralls 'molt acurat i complet'. Entre les troballes han destacat dos vitralls inèdits de l'arquitecte Antoni Gaudí. Els dos vitralls atribuïts a Gaudí són integrats en una capella particular i van ser elaborats pel taller Amigó.
El director executiu i investigador principal del Corpus Vitrearum de Catalunya, Antoni Vila, ha explicat que havien recorregut tot el territori sense saber quins vitralls es trobarien. 'Els rectors o propietaris ens han donat generalment indicacions fiables, però també n'hi havia que no tant o que no sabien si els vitralls que tenien eren importants', ha dit. Ha admès que el recorregut els ha aportat sorpreses. S'han identificat vitralls de petites poblacions i de capitals per 'insignificants que poguessin semblar, però molt vàlids des d'un punt de vista creatiu'.

Gaudí

Entre les troballes es destaquen dos vitralls d'una capella particular. El primer és una rosassa de vitrall emplomat d'uns 90 cm de diàmetre, datat entre el 1886 i el 1902, d'estil modernista. L'altre és el vitrall de l'Arcàngel Miquel. Té unes dimensions de 75 cm x 24,5 cm i és datat aproximadament l'any 1894, d'estil modernista. L'obra representa l'arcàngel sobre un camper blau. Tots dos van ser fets al taller Amigó i s'atribueixen a Antoni Gaudí.
Vila, que no n'ha revelat la localització exacta, ha explicat que un rector va demanar a Gaudí que fes els dos vitralls per a una capella de casa seva.

A partir d'aquesta troballa, s'ha pogut establir la cronologia dels vitralls de Gaudí: vitralls vuitcentistes, recerca inconformista amb el llenguatge del vitrall tradicional i nou llenguatge vitrallístic.

Santa Maria de Palautordera i Vilafranca del Penedès

L'elaboració del registre ha permès de descobrir uns vitralls barrocs a l'església de Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny. La primera és santa Rosa i sembla que s'hi representa Rosa de Lima, la primera santa americana. Hi és representada dempeus amb el nen Jesús a coll. L'altre és el vitrall de Sant Pere, barroc, del 1628, i s'hi representa sant Pere dempeus ocupant els cinc plafons que formen el vitrall.

Així mateix, s'ha establert la paternitat del conjunt de vitralls de l'absis de l'església de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès. Són atribuïts al taller Amigó, un dels vitrallers premodernistes més representatius de Catalunya. Aquests vitralls de Vilafranca configuren un dels conjunts vuitcentistes més importants de Catalunya.

Els estudis també han enriquit la història del vitrall amb la Mare de Déu i el nen Jesús que hi ha al Palau de la Generalitat, concretament al pati de Sant Jordi. Contrasta amb la resta de vitralls del palau per l'època, per l'estil i per la tècnica. S'ha localitzat un document en què consta que aquest vitrall va ser fet per encàrrec del tsar de Rússia i que més endavant va ser adquirit per a l'emplaçament actual.

Criteris de protecció

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que la feina que comença ara és estudiar tot aquest fons i conjunt patrimonial i establir els criteris de protecció allà on calgui: 'Ara comença una segona feina que és la de protegir', ha dit.

Més enllà de Barcelona

Vila també ha dit que la intenció era d'anar més enllà de la demarcació de Barcelona. 'La part forta del vitrall modernista és Barcelona i el seu entorn i després hi hauria un apèndix a Reus i a Girona', ha indicat.

També s'ha presentat la web del Corpus Vitrearum Catalunya que recollirà la informació de tot el patrimoni del vitrall català.

• 
  Rosassa de vitrall emplomat d'uns 90 cm de diàmetre, datat entre el 1886 i el 1902, d'estil modernista, que s'atribueix a Antoni Gaudí.

.....................................................
http://www.iec.cat/iecavui/corpus.html
 

El Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) és un programa de l’Institut d’Estudis Catalans que forma part del conjunt de programes sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), federació d’acadèmies i institucions científiques amb voluntat de cooperació internacional, amb seu a Brussel·les, a la qual pertany l’IEC des de l’any 1922.

L’objectiu genèric d’aquest programa és l’estudi científic i documentat (amb publicació final) de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils.
El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art, i fou acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós alts organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del Corpus pel que fa a Catalunya, i l’any 1957 es va constituir un comitè a Barcelona que va presentar a la reunió del 1958 de la UAI un primer programa corresponent als volums dedicats a Catalunya.
No obstant això, les dificultats per les quals va passar l’IEC durant la dictadura franquista van impedir-ne la publicació, fins que l’any 1979 es constituí un equip tècnic permanent amb especialistes i es van reprendre els treballs d’arxiu i d’equip sobre els monuments, fet que va permetre publicar quatre volums entre el 1985 i el 1997, i el cinquè i darrer de la sèrie catalana el 2007.
Pel que fa als vitralls de Catalunya, l’IEC ha compilat més de tres mil transparències, conservades al seu arxiu històric, i ha publicat cinc volums dins la sèrie d’Espanya (VI a X).